CogniFit - Memòria

Què és la Memòria?

Encara que tots tenim una idea més o menys clara de què és la memòria, pot resultar-nos útil conèixer una definició d'aquesta de manera una mica més precisa que ens ajudi a saber com funciona el nostre cervell i per què a vegades tenim dificultats per a recordar algunes coses. La memòria es pot definir com la capacitat del cervell de retenir informació i recuperar-la voluntàriament. És a dir, aquesta capacitat és la que ens permet recordar fets, idees, sensacions, relacions entre conceptes i tot tipus d'estímuls que van ocórrer en el passat. Encara que l'hipocamp és l'estructura cerebral més relacionada amb la memòria, no podem localitzar els records en un punt concret del cervell, sinó que està implicada una gran quantitat d'àrees cerebrals. A més, aquesta capacitat és una de les funcions cognitives més comunament afectades amb l'edat. Afortunadament, la memòria pot ser entrenada mitjançant estimulació cognitiva i diversos tipus de jocs mentals.

El programa líder en entrenament cerebral de CogniFit permet activar i enfortir aquesta i altres importants capacitats cognitives. Els seus jocs mentals han estat dissenyats per a estimular determinats patrons d'activació neuronal. L'activació repetida d'aquests patrons cognitius pot ajudar a enfortir les connexions neuronals implicades en la memòria i establir noves sinapsis capaces de reorganitzar i/o recuperar funcions cognitives més febles o danyades.

Tipus de memòria

La memòria és una funció cognitiva extremadament complexa. No només implica una gran quantitat d'estructures cerebrals, sinó que també actua en la majoria de situacions quotidianes. Per això, s'han creat diferents teories i divisions sobre aquesta habilitat cognitiva. Podem dividir els tipus de memòria en funció de diferents criteris:

• En funció del temps que roman la informació en el sistema: En aquest cas parlaríem de la memòria sensorial, de la memòria a curt termini, de la memòria de treball i de la memòria a llarg termini. La memòria sensorial retindria la informació durant un parell de segons, mentre que, en el pol oposat, la memòria a llarg termini pot emmagatzemar la informació durant un temps pràcticament il·limitat. Tots aquests tipus de memòria treballen de manera coordinada perquè el sistema funcioni correctament.
• En funció del tipus d'informació: Podem dir que la memòria verbal s'encarrega de retenir informació amb contingut verbal (allò que llegim o les paraules que escoltem), mentre que la memòria no verbal és la que gestiona la resta d'informació (imatges, sons, sensacions, etc.).
• En funció de l'òrgan sensorial empleat: Depenent del sentit estimulat, parlem de memòria visual (visió), memòria auditiva (audició), memòria olfactòria (olfacte), memòria gustativa (gust) i memòria hàptica (tacte).

Quines són les fases de la memòria? El procés d'aprendre i recordar

Per recordar el que vam fer ahir, el nostre cervell ha hagut de dur a terme una sèrie de processos. Cada procés és necessari per accedir als records. De fet, una fallada en qualsevol d'aquests processos, impediria que poguéssim recordar la informació. Les fases per les quals ha de passar el nostre cervell per crear un nou record són:

• Codificació: En aquesta fase incorporem al nostre sistema de memòria, mitjançant la percepció, la informació que més endavant podrem recordar. Per exemple, quan ens presenten a algú i ens diuen el seu nom. Necessitarem parar atenció per realitzar la codificació.
• Emmagatzematge: Perquè la informació sigui duradora, l'emmagatzemem en el nostre sistema de memòria. En l'exemple anterior, diríem que ens hem après el nom, i podrem associar-ho a la cara de l'individu o a altres dades.
• Recuperació: Quan necessitem una informació passada, accedim al record emmagatzemat i el recuperem. Seguint l'exemple, recuperaríem el nom d'aquesta persona quan tornem a veure-la el pròxim dia.

Exemples de memòria

• Gràcies a aquesta capacitat podem recordar on vivim, el nom dels nostres pares, la cara dels nostres amics, què vam menjar el dia anterior i, fins i tot, quina és la capital del nostre país.
• La memòria ens permet acordar-nos que tenim una reunió en el treball, conèixer el nom d'un client o saber-nos la contrasenya de l'ordinador.
• Estudiar el temari d'una assignatura del col·legi o de la universitat seria impossible sense el nostre sistema de magatzematge. També tindríem problemes per a recordar quan tenim un examen o quines activitats havíem de fer.
• Quan estem conduint un vehicle, emprem la nostra memòria per a saber quin recorregut hem de seguir. A més, ens ajuda a recordar on hem aparcat o, simplement, com conduir.
• Recordar quina és la definició de memòria que hem vist al principi d'aquest text també és possible gràcies a aquesta funció mnèsica.

L'amnèsia i altres trastorns associats a la memòria

L'estudi de com falla aquesta funció cognitiva ha ajudat molt a conèixer què és la memòria realment i com funciona. A l'ésser una funció cognitiva tan complexa, pot veure's afectada de diferents formes i per diferents causes. D'una banda, poden produir-se danys molt específics a causa de la doble dissociació dels sistemes de memòria. Això significa que es pot alterar un sistema, mantenint un altre intacte (per exemple, es pot danyar la nostra memòria a llarg termini, romanent intacta la nostra memòria a curt termini). D'altra banda, la memòria pot alterar-se a causa d'una malaltia neurodegenerativa (com les demències i Alzheimer), per dany cerebral adquirit (traumatismes cranioencefàlics, ictus, infeccions i altres malalties), per problemes congènits (com a paràlisi cerebral o diferents síndromes), per trastorns psicològics i de l'estat d'ànim (com l'esquizofrènia, o la depressió i l'ansietat), pel consum de substàncies (drogues i medicaments), etc. A més, també poden trobar-se dificultats en alguns tipus de memòria en trastorns de l'aprenentatge com el TDAH, la dislèxia o la discalcúlia.

El tipus d'alteració de memòria més habitual consisteix en la pèrdua de memòria, com ocorre en l'Alzheimer. Aquesta pèrdua la capacitat de recordar és el que es coneix com a amnèsia . Les amnèsies poden ser anterògrades (incapacitat d'incorporar nous records) i les amnèsies retrògrades (incapacitat d'accedir als records passats). No obstant això, també pot donar-se una alteració en el contingut els records (confabulacions o fabulacions) o, fins i tot, hipermnèsies. Les confabulacions, característiques de la Síndrome de Korsakoff, consisteixen en la invenció involuntària de records, emplenant amb informació incorrecta allò que no recorden. Les hipermnèsies, per part seva, consisteixen en l'accés involuntari a vívids i detallats records, com ocorre en els flashbacks del trastorn d'estrès posttraumàtic, per exemple.

Com podem mesurar i avaluar l'estat de la nostra memòria?

Mesurar l'estat de la nostra memòria és de gran utilitat, ja que té repercussions importants en àmbits acadèmics (saber si un nen tindrà dificultats per aprendre el contingut de les assignatures o si necessita algun tipus d'ajuda addicional), en àmbits clínics (saber si els pacients poden recordar quina medicació han de prendre, o si es poden desenvolupar correctament en el seu entorn), en àmbits laborals (saber si una persona serà capaç d'exercir un lloc de treball concret) i en el nostre dia a dia.

Mitjançant una completa avaluació neuropsicològica podem mesurar d'una forma eficaç i fiable la memòria i altres habilitats cognitives. CogniFit disposa d'un conjunt de tests que avaluen alguns subprocesos de la memòria, com la memòria fonològica a curt termini, la memòria contextual, la memòria a curt termini, la memòria no verbal, la memòria visual a curt termini, la memòria de treball i el reconeixement. Per a això, emprem diversos tests, basats en els clàssics Continous Performance Test (CPT, de Conners), en la prova de dígits directes i indirectes de la Wechsler Memory Scale (WMS), en el NEPSY (de Korkman, Kirk i Kemp), en el Test of Variables of Attention (TOVA), en el Memory Malingering (TOMM), en el Test de la Torre de Londres (TOL) i en la Visual Organisation Task (VOT). En aquests tests, a més de mesurar memòria, també avaluem temps de resposta, velocitat de processament, denominació, percepció visual, monitoratge, planificació, escanejo visual i percepció espacial.

• Test Seqüencial WOM-ASM: A la pantalla apareixen una sèrie de boles amb diferents nombres. S'hauran de memoritzar la sèrie de nombres per poder repetir-los posteriorment. En primer lloc, la sèrie estarà formada per un sol nombre, però anirà incrementant progressivament fins que es cometi algun error. Caldrà reproduir cada sèrie de nombres després de cada presentació.
• Test d'Indagació REST-COM: Apareixen objectes durant poc temps. Després s'ha de seleccionar la paraula que correspongui amb les imatges presentades, al més ràpidament possible.
• Test d'Identificació COM-NAM: Es presentaran objectes mitjançant imatge o so. Haurem de dir en quin format (imatge o so) ha aparegut l'objecte l'última vegada, o si no ha aparegut prèviament.
• Test de Concentració VISMEM-PLA: Apareixeran estímuls posicionats a la pantalla i distribuïts de forma aleatòria. Seguint un ordre, els estímuls s'aniran il·luminant juntament amb l'aparició d'un so fins a completar la sèrie. Durant la presentació, cal parar atenció tant als sons com a les imatges il·luminades. En el torn de l'usuari, caldrà recordar l'ordre de la presentació dels estímuls per reproduir-los en el mateix ordre que hagin estat presentats.
• Test de Reconeixement WOM-REST: Apareixen tres objectes a la pantalla. Primer caldrà recordar l'ordre de presentació dels tres objectes tan ràpid com sigui possible. Posteriorment, apareixeran quatre sèries de tres objectes, alguns d'ells diferents als presentats, i caldrà detectar la seqüència inicial en el mateix ordre.
• Test de Recuperació VISMEM: Apareixeran imatges a la pantalla durant aproximadament cinc o sis segons. Durant aquest temps, cal intentar recordar la major quantitat d'objectes que apareguin en la imatge. Esgotat aquest temps, la imatge desapareix i s'ofereixen diferents opcions, entre les quals l'usuari ha de detectar la correcta.

Rehabilitar, millorar i estimular la memòria

Totes les habilitats cognitives, inclosa la memòria, poden ser entrenades per millorar el teu rendiment. A CogniFit oferim la possibilitat de fer-ho de manera professional.

La plasticitat cerebral és la base de la rehabilitació de la memòria i de les altres capacitats cognitives. El cervell i les seves connexions neuronals s'enforteixen amb l'ús de les funcions que depenen d'aquests. De manera que, si exercitem sovint la memòria, les connexions cerebrals de les estructures implicades en aquesta capacitat s'enfortiran.

CogniFit està format per un equip de professionals especialitzat en l'estudi de la plasticitat sinàptica i processos de neurogènesi. Això ha permès la creació d'un programa d'estimulació cognitiva personalitzat per a les necessitats de cada usuari. Aquest programa comença per una avaluació de la memòria i altres funcions cognitives fonamentals.D'acord amb els resultats de l'avaluació, el programa d'estimulació cognitiva deCogniFit ofereix de forma automatitzada un entrenament cognitiu personalitzat per enfortir la memòria i de més funcions cognitives que es considerin necessàries segons l'avaluació.

És imprescindible realitzar un entrenament constant i apropiat per millorar la memòria. CogniFit disposa d'eines d'avaluació i de rehabilitació per optimitzar aquestes funcions cognitives. Per a una correcta estimulació són necessaris 15 minuts al dia, dos o tres dies a la setmana.

Aquest programa és accessible en línia. Hi ha gran varietat d'activitats interactives, en forma de divertits jocs mentals, que poden realitzar-se mitjançant ordinador. En finalitzar cada sessió,CogniFit mostrarà un gràfic detallat amb l'avenç de l'estat cognitiu.