CogniFit - Entrenament cognitiu personalitzat basat en ordinador enfront de jocs d'ordinador clàssics: Un assaig prospectiu doble cec aleatoritzat d'estimulació cognitiva

Nom original: Computer-*Based, Personalized Cognitive Training versus Classical Computer Games: A rondomized Double-*Blind Prospective Trial of Cognitive Stimulation.

Autors: Chava Peretz1, Amos D. Korczyn2, Evelyn Shatil5, 6, Vered Aharonson4, Smadar Birnboim7 i Nir Giladi3.

• 1. Department of Epidemiology, Sackler Faculty of Medicine.
• 2. Sieratzki Chair of Neurology.
• 3. Department of Neurology, Tel-*Aviv Sourasky Medical Center, Sackler Faculty of Medicine, Tel-*Aviv University.
• 4. NexSig Ltd., and Afeka, Tel-*Aviv Academic College of Engineering, Tel-*Aviv.
• 5. Department of Psychology and Center for Psychobiological Research, Max Stern Academic College, Emek Yezreel.
• CogniFit Ltd., Yoqneam
• Ono Academic College, Kiryat Ono, Israel.

Revista: Neuroepidemiology (2011), vol. 36: 91-99.

Cita aquest article (format APA):

• Peretz, C., Korczyn, A., Shatil, I., Aharonson, V., Birnboim, Giladi, N. (2011). Computer-*Based, Personalized Cognitive Training versus Classical Computer Games: A rondomized Double-*Blind Prospective Trial of Cognitive Stimulation. Neuroepidemiology, vol.36, pàg.91-99.

Conclusió de l'estudi

L'entrenament cognitiu personalitzat de CogniFit ha demostrat ser més beneficiós que els jocs normals d'ordinador per millorar les capacitats cognitives de les persones majors sanes. El grup que va treballar amb CogniFit va mostrar un rendiment significativament major en les capacitats cognitives de memòria de treball visuoespacial (p=0.0001), aprenentatge visuoespacial (p=0.0012) i atenció focalitzada (p=0.0019).

Resum de l'estudi

L'evidència científica s'acumula a favor del fet que un correcte entrenament cognitiu computat pot ser beneficiós per a les persones majors sanes. No obstant això, la població tendeix erròniament a identificar les activitats de l'entrenament cognitiu computat amb els videojocs d'ordinador convencionals. Aquest estudi, a través d'un disseny d'intervenció aleatoritzada de doble cec busca conèixer si hi ha diferència real entre aquesta modalitat d'entrenament cognitiu i els jocs d'ordinador convencionals.

Van participar 155 adults majors sans de 68±7 anys, que van ser repartits entre dos grups: El grup que va realitzar un entrenament cognitiu computat personalitzat amb CogniFit, i el grup que va realitzar un entrenament amb jocs d'ordinador corrents. Es van avaluar les seves capacitats cognitives a l'inici de l'estudi i després de tres mesos, mitjançant una bateria neuropsicològica. Per mesurar les diferències intragrup i intergrup, es van emprar models d'efectes mixts.

Els resultats van mostrar que tots dos grups van millorar el seu acompliment cognitiu. El grup d'entrenament cognitiu personalitzat de CogniFit va tenir una millora significativa en les 8 capacitats cognitives avaluades, mentre que les millores en el grup de jocs d'ordinador es van limitar a 4 capacitats cognitives. En comparar tots dos grups entre si, es va veure que l'entrenament cognitiu amb CogniFit va ser significativament més efectiu que els videojocs en adults majors sans.

Contexte

L'acompliment cognitiu tendeix a decaure amb l'edat, la qual cosa afecta negativament a la qualitat de vida i a l'autonomia de les persones majors. D'aquí s'extreu la importància que les persones majors sanes que encara conserven la seva autonomia tinguin la capacitat de mantenir-la malgrat el pas dels anys.

Els estudis científics indiquen que l'entrenament cognitiu beneficia les capacitats cognitives dels ancians i que aquesta millora pot mantenir-se durant diversos anys. No obstant això, encara es manté certa controvèrsia sobre la validesa ecològica d'aquests entrenaments, ja que certs estudis parlen d'una escassa transferència a activitats amb les mateixes demandes cognitives (amb una grandària de l'efecte reduït), mentre que altres recerques indiquen que les millores sí es poden generalitzar a altres tasques, fins i tot a aquelles que tenen demandes cognitives diferents a la tasca entrenada.

Habitualment, els programes d'entrenament poden diferir en diverses característiques: individuals o grupals, centrats en algunes capacitats cognitives o en unes altres, el nombre de sessions, en la durada de les sessions i en la freqüència de les mateixes, o pot variar la forma en la qual aquests programes són aplicats: a través d'un terapeuta o mitjançant dispositius computats. Encara que encara no hi ha consens sobre quins són més eficaços o quan és preferible un tipus sobre un altre, sí que s'ha vist que aquells programes personalitzats que donen un feedback instantani i que s'adapten a les necessitats particulars de l'usuari, tendeixen a produir una major millora.

Per tant, l'objectiu d'aquest estudi és conèixer si els beneficis de l'entrenament cognitiu personalitzat computat són majors o no als beneficis dels videojocs convencionals.

Metodologia

Participants

Es va convidar a participar a aquells adults majors de 50 anys que acudien a l'ambulatori del Departament de Neurologia del Sourasky Medical Center de Tel-*Aviv. Els criteris d'inclusió van ser el voler participar en l'estudi, la capacitat per comprendre el significat d'un formulari de consentiment i la possibilitat d'entrenar en un ordinador a casa. Els criteris d'exclusió van ser el tenir una puntuació menor a 25 en el MMSE (Mini Mental State Examination), un diagnòstic de demència segons el DSM-IV, Malaltia de Parkinson, Depressió major, qualsevol trastorn psiquiàtric que requerís medicació i una altra sèrie de trastorns que poguessin afectar a l'estudi. No obstant això, va haver-hi una sèrie de participants que van decidir no realitzar l'entrenament, per la qual cosa se'ls va excloure de l'estudi.

Procediment

Es va realitzar un disseny d'intervenció aleatoritzada de doble cec. Els participants van ser dividits entre el grup d'entrenament cognitiu i el grup de jocs d'ordinador, però ni els investigadors ni els participants sabien a quin pertanyien.

Quan hàgim finalitzat la recollida de dades de l'estudi, podrem descarregar-nos en el nostre ordinador els resultats de cada participant per procedir a la seva anàlisi.

Intervenció en el grup de jocs d'ordinador

En aquesta modalitat, es van emprar dotze jocs clàssics d'ordinador. La intervenció va tractar d'assemblar-se a a el grup que va usar CogniFit, de manera que també van realitzar una avaluació inicial de referència, es van dur a terme 24 sessions, cadascuna amb 3 tasques diferents de durada similar, amb un disseny gràfic similar. La diferència principal és que aquests jocs no s'adaptaven al nivell concret de l'usuari.

Anàlisis estadístiques

Les anàlisis estadístiques es van dur a terme a través del SPSS 14.0 i SAS 9.2. Per a avaluar l'efecte de l'entrenament i les diferències en les puntuacions cognitives del pretest i del postest, es van aplicar models d'efectes mixtos (amb efectes fixos i aleatoris) de mesures repetides. Es va establir un model separat per a la puntuació general i per a cada habilitat cognitiva. En el model d'efectes mixtos, la variable dependent va ser la puntuació cognitiva i la independent, el temps, el grup i la interacció d'aquestes.

També es van emprar models lineals generals per comparar la diferència entre tots dos grups en el posttest. La variable depenent va ser la puntuació del posttest, mentre que les variables independents van ser el grup, les puntuacions inicials i la interacció entre ambdues

Resultats i conclusions

En les comparacions intragrups es va poder observar que l'entrenament cognitiu personalitzat va millorar de manera significativa (p<0.05) la puntuació global i cadascuna de les 8 capacitats cognitives mesures. En el cas dels jocs d'ordinador, l'efecte només va millorar la puntuació general i 4 de les 8 capacitats cognitives (atenció focalitzada, atenció sostinguda, reconeixement i flexibilitat cognitiva).

Les diferències entre els grups es va donar una diferència significativa límit (p=0.0817) en la puntuació general. En comparar el grup que va realitzar l'entrenament cognitiu personalitzat amb el grup que només va realitzar jocs d'ordinador, es va poder observar una gran diferència significativa (p<0.0019) en tres capacitats cognitives: memòria de treball visuoespacial, aprenentatge visuoespacial i atenció focalitzada. La interacció no va ser significativa en les altres capacitats cognitives, encara que la tendència era la mateixa.

El modest efecte dels entrenaments podrien ser explicades per la intensitat o la durada de l'entrenament. En qualsevol cas, les millores produïdes com a conseqüència de l'entrenament cognitiu personalitzat va ser major en 7 de les 8 capacitats cognitives avaluades que la produïda pels jocs d'ordinador. Els resultats assenyalen les virtuts de realitzar un entrenament cognitiu computat personalitzat que s'adapta a les necessitats concretes de cada individu, com el de CogniFit. Els resultats també van indicar que aquells que tenien una puntuació inicial més baixa van tenir una major millora, la qual cosa suggereix que les persones amb alguna deterioració cognitiva, podrien beneficiar-se més d'aquest entrenament de CogniFit.

En definitiva, l'estudi mostra que l'entrenament cognitiu computat personalitzat de CogniFit va aportar una millora major als ancians sans que els jocs d'ordinador convencionals.