Exercicis cerebrals per entrenar la teva ment

El nostre cervell està sempre present, sempre escoltant, sempre aprenent i obeint cadascuna de les nostres ordres. És la nostra ment qui resol tots els nostres problemes, atenent a totes les nostres emocions i desitjos, i qui recorda les nostres alegries i tristeses. El nostre cervell és el nostre millor amic. No obstant això, unes certes condicions ambientals com ara l'estrès, depressió, drogues, i l'abús de substàncies; malalties neurològiques com els problemes d'aprenentatge, l'Esclerosi Múltiple i l'Alzheimer; així com processos de desenvolupament com ara l'envelliment, poden afectar la capacitat del cervell per a atendre, raonar, aprendre i recordar. Malgrat els avanços tecnològics i de l'augment del nivell educatiu, s'observa en què en totes les edats hi ha un augment de la deterioració cognitiva que pot derivar en problemes neurològics i en l'abús de medicaments, depressió i la falta d'exercici. La deterioració cognitiva afecta l'acompliment de les tasques diàries, la productivitat a l'escola i en el treball. Els investigadors estan tractant de preservar les funcions cognitives aplicant tècniques d'enriquiment per a potenciar l'aprenentatge. Per a dur a terme aquesta tasca, es recolzen en nombroses evidències científiques que demostren la plasticitat del cervell a nivell neuronal i cognitiu. Una forma d'enriquiment és l'exercici cerebral o, com es diu a vegades, l'entrenament cerebral. L'exercici cerebral és la formació sistemàtica de reserva cognitiva i té per objecte la conservació, millora o desenvolupament de capacitats cognitives com la memòria, el control executiu o la coordinació. De la mateixa forma que amb l'entrenament físic es desenvolupa la força muscular o la flexibilitat.

La literatura sobre l'entrenament cognitiu mostra que l'eficàcia de l'entrenament depèn del fonament científic sobre el qual estiguin dissenyats els exercicis. Per exemple, un programa d'entrenament cerebral dirigit a la gent gran ha de considerar la teoria de la velocitat de processament, que estableix una percepció general i una disminució de la velocitat de processament amb l'edat, i la teoria del control executiu, que estableix una davallada de la fluïdesa de capacitats com l'atenció, la inhibició, la realització de tasques múltiples i la memòria de treball.

Un requisit fonamental establert pels investigadors és que un programa d'entrenament cognitiu hauria de tenir sempre present un enfocament personalitzat de l'aprenentatge, de manera que es tingui en compte la capacitat que té cada persona per adaptar-se al sistema de formació. Estudis basats en un sistema d'entrenament mostren que quan intervé a l'entrenament un mecanisme adaptatiu de retroalimentació, la funció cognitiva pot millorar de forma significativa. Les investigacions indiquen que per millorar el rendiment i maximitzar l'aprenentatge a través de l'entrenament, la retroalimentació ha de ser l'adequada per a l'alumne, a més de fàcilment comprensible i aplicable a la pràctica de la tasca a realitzar.

El principal objectiu de l'entrenament cognitiu és ajudar a realitzar amb més facilitat les tasques del món real, com ara conduir, gestionar les finances personals, controlar la presa de medicaments o mantenir la capacitat d'interacció social. Com que un gran nombre de processos cognitius intervenen conjuntament quan es realitzen les tasques del dia a dia, els investigadors han postulat un tercer requisit, és a dir, el disseny d'un entrenament cognitiu multi-domini per potenciar aquelles activitats que integren diversos processos cognitius (per exemple, la memòria o la velocitat de processament).

Quan aquests tres importants requisits es van dur a terme amb rigor en el desenvolupament d'un programa d'entrenament cerebral, una àmplia gamma de persones diverses es van veure beneficiades en gran manera. Aquest programa d'entrenament cerebral va millorar l'habilitat cognitiva en ancians sans. Es va millorar la memòria, atenció i velocitat de processament en persones amb Esclerosi Múltiple. Es va millorar la comprensió i la velocitat lectora en persones amb dificultats per a llegir (dislèxia) i es va millorar la marxa i la mobilitat en persones amb riscos de caigudes.

La ciència de la formació del cervell és un apassionant viatge de descobriments que ens porta a un intens debat. Gràcies a una tecnologia cada cop més sofisticada i a una millora del coneixement interdisciplinari, podem explorar quines són les millors condicions i circumstàncies per a preservar la nostra salut mental. En aquest sentit observem que l'entrenament està relacionat amb l'activitat cerebral a escala cel·lular i macro-cel·lular. Estudiem la neurogènesi (la creació de noves cèl·lules cerebrals) després de l'entrenament cognitiu. Descobrim com es produeixen mecanismes neuronals de compensació després de la formació del cervell (les regions cerebrals que no han estat danyades aprenen a realitzar les competències corresponents d'altres regions cerebrals que tenen alguna deficiència), i aquest coneixement serà cada vegada més gran. Avui sabem que l'entrenament cognitiu augmenta la capacitat de la reserva cognitiva, i que juntament amb el coneixement acumulat i l'experiència d'un cervell actiu, és un factor potent de protecció contra el deteriorament cognitiu. En el futur ampliarem aquest coneixement i serem capaços d'introduir-nos en àrees del cervell i malalties neurològiques cada vegada més concretes.

No obstant això, en investigacions futures sobre l'entrenament cerebral també s'abordaran altres qüestions importants per a la humanitat. Per exemple, haurem d'investigar si el cervell humà pot ser entrenat, a més de per preservar i promoure la funció cognitiva, per a la resiliència emocional i social. De la mateixa manera haurem de qüestionar-nos si el cervell pot ser entrenat per diferenciar entre el bé i el mal, la pau i la violència, la justícia i la injustícia. O si el cervell pot ser entrenat per agradar o no, per assentir o dissentir. Els debats sobre educació, filosofia i l'ètica sorgiran a mesura que l'estudi del cervell vagi entrant en el sistema escolar i la meta ja no sigui només una òptima salut mental i intel·lectual, sinó també l'assimilació dels valors morals i socials.