Assaigs clínics

Prova de toc

El Test de Celeritat REST-*HECOOR es va inspirar en la prova clàssica de Finger Tapping Test de la bateria d'avaluació NEPSY (Korkman et al., 1998). La persona que realitza la prova ha de prémer tantes vegades com sigui possible durant 10 segons i com més de pressa millor amb el ratolí, o amb el dit si s'utilitza un dispositiu de pantalla tàctil, en una àrea definida de la pantalla. Les dades es recullen com el nombre de clics durant el temps assignat, el nombre de clics dins de l'àrea definida i el nombre de clics fora d'ella.

Test de vigilància psicomotriu

El Test de Resolució REST-*SPER es va inspirar en els paradigmes clàssics de la Tasca Go/No Go (Gordon & Caramazza, 1982), el Test de Rendiment Continu (Conners, 1989; Epstein et al., 2001) i la Tasca de Vigilància Psicomotriu (Dinges & Powell, 1985). La persona que realitza la prova ha de prémer ràpidament sobre els cercles que apareixen en la pantalla i ignorar els hexàgons, en cas que apareguin. En la tasca hi ha 16 ítems de cercles solament i 8 ítems de cercles i hexàgons. Per a cada ítem es recullen dades sobre el temps de resposta, la precisió de la resposta i la distància del cursor al centre de l'objectiu.

Xifres i Formes

El test de processament REST-*INH s'inspira en el clàssic test de Stroop (Stroop, 1935). El participant ha de prémer el major dels dos cercles, independentment del número situat dins de cadascun d'ells, ignorant el text que pugui aparèixer en la part superior central de la pantalla. Després, se li demana que premi el número més alt, independentment de la grandària del cercle en el qual estigui inscrit el número.

Prova d'estimació de temps

El Test d'Estimació EST-II es basa en el Duration Pattern Test (DPT) (Frega & Pereira, 2003). Es demana a l'avaluat que interrompi un estímul auditiu en curs per a reproduir la durada exacta del model presentat anteriorment. En la primera part de la tasca, una animació acompanya a l'estímul. Durant la segona part de la tasca, l'estímul roman immòbil.

Test de coordinació ull-mà Trajectòria fixa i direcció previsible

El Test de Sincronització UPDA-*SHIF es basa en el Vienna Test System (VST) (Whiteside, 2002). En aquesta tasca es demana a l'examinat que segueixi amb atenció i precisió una bola que es mou al llarg d'una trajectòria. Es tindrà en compte la distància en píxels entre el centre de la bola i el cursor mogut per l'usuari.

Prova del laberint

El test de programació VIPER-PLA va prendre com a referència el clàssic test del laberint de Porteus (Porteus, 1950), i el Route Finding Test (NEPSY) (Korkman et al., 1998). A l'examinat se li presenten diversos laberints amb atzucacs i se li demana que els recorri amb èxit, des del principi fins al final, en el menor nombre possible de passos i el més ràpid possible.

Prova de Stroop

El test d'equivalències INH-*REST es basa en el clàssic test de Stroop (Stroop, 1935). Es demana al participant que premi la barra espaiadora (go) només si els noms dels colors en la pantalla estan impresos en el color corresponent i que s'abstingui de prémer (no go) si el color de les lletres no coincideix amb el nom del color imprès.

Test de coordinació ull-mà Direcció multidireccional i impredictible

La prova de coordinació HECOOR es va inspirar en el clàssic Trail Making Test (Reitan, 1955) i en el Vienna Test System (Whiteside, 2002). L'examinador ha de seguir, amb el ratolí (o el joystick digital a la pantalla, si utilitza un dispositiu mòbil), una pilota que es mou en un itinerari indeterminat.

Prova d'espai de memòria de treball visual

La prova de concentració VISMEM-PLA va prendre com a referència el block-*tapping test de Corsi (Corsi, 1972; Kessels et al., 2000; Wechsler, 1945). En la primera part de la tasca, s'il·luminen alguns cercles, dins d'un conjunt fix de cercles. La persona que realitza la prova ha de memoritzar quins cercles s'han il·luminat i després tractar de reproduir la seqüència en l'ordre correcte. En la segona part de la tasca, s'afegeix un retard de 4 segons entre la primera i la segona pantalla, amb la finalitat d'augmentar el temps que l'usuari ha de retenir la informació.

Test de memòria lèxica multimodal

La prova d'identificació COM-*NAM es basa en la prova de denominació de Boston (Kaplan et al., 1983) i en la prova de vocabulari del WAIS-III (Wechsler, 1997). Per a cada objecte mostrat, l'examinador ha de triar entre tres possibilitats: 1) l'objecte es presenta per primera vegada en la tasca, 2) l'última vegada que va aparèixer l'objecte va ser llegit en veu alta, o 3) l'última vegada que va aparèixer l'objecte va ser presentat com una imatge.

Test de memòria lèxica

El test d'indagació REST-*COM va prendre com a referència el clàssic test de denominació de Boston (Kaplan et al., 1983), el test de vocabulari del WAIS-III (Wechsler, 1997), el test de variables d'atenció (Greenberg et al., 1996) i el test d'aprenentatge verbal auditiu de Rei (Schmidt, 1994). Es mostra una sèrie d'objectes. En una nova sèrie d'objectes, la persona que realitza la prova ha de reconèixer únicament els objectes que es van mostrar anteriorment. Aquesta nova sèrie pot presentar-se com a imatges o com a paraules parlades.

Prova d'estimació de velocitat

El test d'estimació EST-I es va inspirar en el Biber Cognitive Estimation Test (Goldstein et al., 1996). En la primera part, l'examinat ha de determinar quin de les dues boles es mou més ràpid. En la segona part, s'afegeix una altra bola. En la tercera part, s'afegeix una quarta bola i s'ha d'indicar quina bola es mou el doble de ràpid que la bola vermella. En la quarta part, mentre s'observen quatre boles que es mouen en quatre itineraris diferents, l'examinador ha de determinar com més de pressa millor quina bola arribarà primer al centre.

Prova d'atenció dividida

El Test de Simultaneïtat DIAT-*SHIF procedeix del clàssic test de Stroop (Stroop, 1935), del Vienna Test System (Whiteside, 2002) i del Test of Variables of Attention (Greenberg et al., 1996). L'avaluat ha de seguir amb precisió una pilota que es mou i gira en totes les direccions en la pantalla mentrestant, al mateix temps, realitza una variant de la prova Stroop.