CogniFit - El programa CogniFit millora les capacitats cognitives dels adults majors

Nombre original: CogniFit Program Improves Cognitive Abilities Among Older Adults.

Autors: Amos D. Korczyn^1,2,3, Chava Peretz^1,2,3, Vered Aharonson^3,4, Nir Giladi^1,2,3.

• 1. Department of Neurology, Tel Aviv Sourasky Medical Center, Tel Aviv, Israel.
• 2. Sackler School of Medicine, Tel Aviv University, Tel Aviv, Israel.
• 3. NextSig, Israel.
• 4. School of Engineering, Tel Aviv University, Tel Aviv, Israel.

Simposi: 10th International Hong Kong/Springfield Pa-Asian Symposium on Advances in Alzheimer Therapy. February 28, 29 - March 1, 2008; Hong Kong.

Cita aquesta presentació (Format APA):

• Korczyn, A. D., Peretz, C., Aharonson, V., & Giladi, N. (2008, February 28, 29 - March 1). CogniFit Program Improves Cognitive Abilities Among Older Adults. 10th International Hong Kong/Springfield Pa-Asian Symposium on Advances in Alzheimer Therapy., 10, 1-3.

Conclusió de l'Estudi

CogniFit és significativament més eficaç a l'hora de millorar les capacitats cognitives de persones majors que els jocs d'ordinador inespecífics. Aquesta millora és major encara en les persones que compten amb un estat cognitiu més feble. Atenció focalitzada (P<.0001), aprenentatge visió-espacial (P<.001)l, memòria a curt termini (P<.01) i flexibilitat cognitiva(P<.01).

Contexte

El declivi cognitiu no és una conseqüència natural de l'envelliment, però així i tot té una gran incidència en la població major. Afortunadament, existeixen certs factors protectors i activitats que poden ajudar a alentir la deterioració cognitiva, com la lectura, tocar instruments musicals o jugar a certs jocs. La memòria episòdica és una de les capacitats cognitives que mostra majors beneficis en realitzar aquest tipus d'activitats.

D'altra banda, la realització organitzada i regular d'exercicis cognitius pot millorar el rendiment cognitiu i, a més, reduir el risc de patir la malaltia d'Alzheimer. També s'ha vist que, tant l'estimulació mental específica, com l'estimulació mental inespecífica poden ser beneficioses.

És per això que resulta molt important conèixer bé els efectes de l'estimulació cognitiva en els adults majors. En aquest estudi es pretén esbrinar què és més eficaç: l'estimulació cognitiva personalitzada o l'estimulació genèrica a través de jocs d'ordinador.

Metodologia

Per a dur a terme l'estudi, es va contactar amb 750 participants que s'havien presentat voluntaris per a avaluar el seu risc de desenvolupar Alzheimer, ictus o caigudes en el futur. Un any més tard d'aquesta avaluació, se'ls va oferir la possibilitat de participar en aquest estudi. Un total de 155 participants complien els criteris d'inclusió i van voler participar en l'estudi, 34 dels quals (21.9%) van abandonar l'estudi durant el seu desenvolupament. Els 121 participants restants, amb una mitjana d'edat de 67 anys, i amb un rang d'edat entre 50 i 81 anys, van completar l'estudi.

Es va dividir aleatòriament als participants en dos grups: el grup d'entrenament (N=66) i el grup control (N=55). A tots dos grups se'ls va aplicar l'avaluació NexAde tant a l'inici com al final de l'estudi. El grup experimental va realitzar 24 sessions d'entrenament amb CogniFit (sessions de 20 minutos, cada 2 o 3 dies) durant 3 mesos. En canvi, al grup control se li va lliurar un CD amb una selecció de jocs d'ordinador amb una durada semblant a CogniFit.

• La evaluación NexAde es un software estandarizado, con validación y fiabilidad, para la detección precoz del Alzheimer.Mide las siguientes habilidades: Atención focalizada, atención sostenida, reconocimiento, recuerdo, aprendizaje visió-espacial, memoria espacial a corto plazo, funciones ejecutivas y flexibilidad cognitiva.
• El CD con juegos de ordenador incluía 12 populares: Mathematical triangle, Labyrinth, X-O, Tangram, Tennis, Memory - Simon, Memory - Pairs, Numbers, Tetris, Puzzles, Target practice, Snake.
• CogniFit es un programa de entrenamiento cognitivo que se ajusta a las necesidades concretas del usuario. Las actividades que mostraba el entrenamiento, por tanto, variaba de un usuario a otro, así como la dificultad de las actividades o la frecuencia con la que era presentada cada una de ellas. Cuanto mayor sea la puntuación del usuario, mayor será la dificultad de las actividades.

Resultats i conclusions

La comparació dels resultats de les avaluacions PRE i POST va mostrar que tots dos grups havien millorat el seu rendiment en la majoria de les capacitats cognitives mesures. No obstant això, el grup que va emprar CogniFit va millorar de manera significativa totes les capacitats cognitives mesures. A més, aquest mateix grup també va mostrar en 4 de les capacitats cognitives mesures una millora significativament major que el grup control. Aquestes quatre capacitats cognitives van ser: atenció focalitzada (P<.0001), aprenentatge visió-espacial (P<.001), memòria a curt termini (P<.01) i flexibilitat cognitiva (P<.01). L'anàlisi regressiva de les avaluacions indica que, quan la puntuació inicial era baixa, la millora del grup que havia emprat CogniFit era major que la del grup que havia emprat simplement jocs d'ordinador. Com més baixa fos la puntuació inicial, major era la diferència.

Si bé és cert que tots els participants van millorar l'estat de les seves capacitats cognitives, el grup que va emprar CogniFit va aconseguir una millora significativament major. D'aquesta forma, s'extreu que quan l'entrenament cognitiu és personalitzat i sistemàtic, l'efecte de l'entrenament resulta ser més efectiu que emprar una àmplia varietat de jocs inespecífics. També destaca que l'entrenament és més efectiu en els participants que van iniciar l'entrenament amb una puntuació cognitiva més baixa, la qual cosa suggereix que aquest tipus d'entrenaments pot ser molt beneficiós per a persones amb deterioració cognitiva.