Quina és la funció del cervell?
Podríem dir que la funció del cervell, com a part del sistema nerviós central (SNC), és la de regular la majoria de funcions del cos i la ment. Això inclou des de funcions vitals com respirar o el ritme cardíac, passant per funcions més bàsiques com el dormir, tenir gana o l'instint sexual, fins a les funcions superiors com pensar, recordar o parlar.
En les parts del cervell s'analitza com les funcions vitals més bàsiques estan mesurades per les estructures cerebrals més antigues, és a dir, aquelles situades en el romboencèfal (bulb raquidi, protuberància, cerebel) i el mesencèfal. En canvi les funcions cerebrals superiors com el raonament la memòria, l'atenció estan controlades pels hemisferis i lòbuls cerebrals que formen part del còrtex. Una correcta estimulació pot ajudar a millorar l'estat de les diferents capacitats cognitives (Finisguerra et al., 2019).
Què són les funcions cognitives?
Les funcions cognitives són els processos mentals que ens permeten rebre, seleccionar, emmagatzemar, transformar, elaborar i recuperar la informació de l'ambient. Això ens permet entendre i relacionar-nos amb el món que ens envolta.
En el curs d'un sol dia, utilitzem les nostres funcions cerebrals contínuament. Et ve de gust preparar-te un bon desdejuni? Vols llegir un llibre? Condueixes? Tens una xerrada estimulant amb els teus amics?
Quines són les funcions cognitives?
Moltes vegades quan parlem de funcions cognitives superiors ens estem referint a les habilitats cognitives que necessitem per entendre i interaccionar amb el món. Tot i que de vegades les estudiem per separat, hem de tenir en compte que les funcions cognitives estan interrelacionades i de vegades se superposen. Vegem quines són les funcions cognitives principals:
ATENCIÓ: L'atenció és un procés mental molt complex que no pot ser reduït a una simple definició, una estructura anatòmica concreta i que no pot ser avaluat amb una única prova ja que engloba diversos processos diferents. Per a simplificar podem dir que l'atenció és la funció cognitiva amb la qual seleccionem entre els estímuls que arriben simultàniament al cervell, tant externs (olors, sons, imatges…) com a interns (pensaments, emocions…), els que ens són útils i adequats per a realitzar una activitat motora o mental. En el fons, es tracta de tot un conjunt de processos, que varien en complexitat i que ens permeten realitzar la resta de funcions cognitives adequadament. Segons el model jeràrquic de Sohlberg i Mateer (Sohlberg & Mateer, 1987; Sohlberg & Mateer, 1989), existeixen diferents tipus d'atenció segons el seu menor o major complexitat:
ATENCIÓ FOCALITZADA: És estar alerta. La capacitat de respondre a un estímul.
ATENCIÓ SOSTINGUDA:És la capacitat de mantenir l'atenció durant un període de temps d'almenys 3 min. És el que anomenem més comunament com "concentració". Quan llegim un llibre estem concentrats.
ATENCIÓ SELECTIVA: És la capacitat que ens permet mantenir l'atenció en una tasca inhibint les distraccions de l'entorn, com els sorolls de fons. Seguint amb l'exemple anterior, l'atenció selectiva ens permet llegir el llibre encara que estiguem escoltant música o comenci a centrifugar la rentadora.
ATENCIÓ ALTERNANT:És la flexibilitat mental que ens permet canviar el nostre focus d'atenció d'una tasca a una altra de manera fluida. Per exemple, quan estem llegint i sona una cançó que ens encanta, pot ser que deixem de llegir i que per un moment ens posem a cantar o escoltar aquesta cançó, però ràpidament podrem tornar a la lectura i seguir on ho havíem deixat.
ATENCIÓ DIVIDIDA:És la capacitat de respondre a més d'una tasca a la vegada, és a dir, atendre dues coses alhora. Per exemple, quan parlem amb un amic en un bar mentre escrivim un whatsapp a un altre, o quan parlem per telèfon (veiem la tele, escoltem música ...) mentre cuinem
No existeix una sola estructura anatòmica que s'encarregui de l'atenció, sinó que són diversos els circuits que estan implicats en aquests processos. Segons el model de Posner i Petersen (Posner & Petersen, 1990), es diferencien tres sistemes atencionals:
Sistema reticular o d'arousal:És l'estat o nivell base de consciència que optimitza el processament dels estímuls sensorials que arriben al còrtex cerebral. Està format pel sistema reticular, el tàlem, el sistema límbic, els ganglis basals i el còrtex frontal.
Sistema atencional posterior:És el que permet l'orientació i la localització d'estímuls, sobretot visuals. Està implicat en la percepció, en l'atenció visuoespacial, el processament de nova informació ... Les principals estructures relacionades són al còrtex parietal posterior, el pulvinar lateral, l'hipocamp i el cingulat anterior.
Sistema atencional anterior:És el que permet dirigir l'atenció a l'acció. Regula i controla les àrees que possibiliten tasques cognitives complexes. Formen part d'aquest sistema el cingulat anterior, el còrtex prefrontal dorsolateral, l'orbitofrontal, el neoestriat, l'àrea motora suplementària i l'àrea tegmental ventral.
MEMÒRIA:La memòria és un procés molt complex que permet la codificació, emmagatzematge i recuperació de la informació. Perquè puguem fer totes aquestes coses, necessitem que el sistema atencional operi correctament. Si no es presta atenció a alguna cosa, no podrem codificar i molt menys emmagatzemar i recuperar tota aquesta informació. Per entendre la memòria podem classificar-la segons dos criteris:
- Memòria Operativa o de Treball: Sistema d'emmagatzematge passiu a curt termini que ens permet treballar amb la informació. Per exemple, quan intentem recordar un número de telèfon abans d'apuntar-lo en un paper.
2 -DOMINIS SOBRE ELS QUE OPERA LA MEMÒRIA:
Memòria declarativa (explícita): Fa referència als records que es poden evocar de forma conscient
- Episòdica: és la memòria autobiogràfica, la qual ens permet recordar coses del nostre passat. Per exemple, on vam anar de vacances l'any passat? Quan vaig acabar d'estudiar? Quan em vaig casar?
- Semàntica: Aquesta memòria fa referència al que hem après i el nostre coneixement general del món. Per exemple, saber quina és la capital de França o què és una arrel quadrada.
En aquest tipus de memòria estan implicades estructures del lòbul temporal medial i el diencèfal
Memòria No declarativa o implícita: Fa referència als records inconscients, i també algunes habilitats o destreses com ara anar amb bicicleta o patinar.Intervenen estructures del neocòrtex, estriat, amígdala (quan intervenen emocions) i cerebel, i les vies reflexes.
Per si no fos suficient tota aquesta complexitat, hem de tenir en compte que, per exemple, les zones d'emmagatzematge d'informació resideixen en els lòbuls temporals, però que els components més estratègics estan més relacionats amb els lòbuls frontals.
FUNCIONS EXECUTIVES:Les Funcions Executives són les funcions cognitives més complexes. Encara que existeixen diverses definicions de funció executiva, gairebé totes fan referència al control de la cognició i regulació dels pensaments i la conducta mitjançant diversos processos relacionats entre si. Comprèn tot un conjunt d'habilitats complexes com la direcció de l'atenció, la planificació, programació, regulació i verificació de la conducta intencional. Es localitzen en el lòbul frontal del cervell. Segons Lezack, aquestes funcions es poden agrupar en una sèrie de components:
- Consciència d'un mateix
- Manera de percebre la nostra relació amb el món
2 -Planificació d'etapes i estratègies per aconseguir objectius:
- Flexibilitat cognitiva, és a dir, la capacitat de tenir pensaments alternatius
- Capacitat d'avaluar entre les diferents possibilitats i escollir una d'elles per dirigir la conducta
3- Habilitats implicades en l'execució de conducta:
- Capacitat d'iniciar, mantenir i seqüenciar conductes de manera ordenada i integrada.
4- Aptituds per realitzar conductes o activitats de forma eficaç
- Autoregulació de la conducta.
En la nostra vida diària les fem servir constantment, per exemple quan anem de vacances i hem de planificar el viatge: l'elecció del lloc de vacances. Quin temps disposem i què podem fer en aquest temps? Quina ruta és la que més ens interessa? Quins transports utilitzarem per desplaçar-nos d'un lloc a un altre? Quan cuinem també posem en marxa les nostres habilitats executives per realitzar tots els passos necessaris per aconseguir el nostre objectiu: la selecció dels aliments i estris que farem servir per fer el menjar, atendre a diverses olles o paelles a la vegada, calcular els temps de cocció, seguir els passos de la recepta en ordre i de forma adequada ... Per exemple, si volem fer una truita de patata, abans haurem de batre els ous, pelar i tallar les patates.
LLENGUATGE:El llenguatge és un sistema de comunicació simbòlic que es manifesta, en el cas dels humans,per mitjà de les llengües. El llenguatge no només és important per a comunicar-nos amb els altres sinó que també estructura el nostre pensament intern.En el processament del llenguatge intervenen diferents àrees cerebrals que actuen de manera integrada mitjançant diversos sistemes funcionals que involucren, sobretot, a l'hemisferi esquerre.Podríem parlar de 2 àrees corticals que s'encarreguen de l'expressió i recepció del llenguatge, principalment en l'hemisferi cerebral esquerre:
1- ÀREA D'EXPRESSIÓ DEL LLENGUATGE: Inclou diferents àrees del còrtex cerebral
- Àrea pre-frontal: involucrada en els processos motivacionals del llenguatge. És on s'inicia la comunicació, tant verbal com escrita (relacionada amb les funcions executives).
- Àrea de Broca: situada en el lòbul frontal esquerre, està relacionada amb la producció de la parla i el processament del llenguatge parlat.
- Escorça motora primària: Inicia els moviments bucofonadors per pronunciar les paraules i els moviments que guien l'escriptura.
2- ÀREA DE RECEPCIÓ DEL LLENGUATGE: Inclou:
- Lòbul Occipital: Permet la identificació de les imatges lingüístiques.
- Lòbul parietal: encarregat d'integrar els estímuls visuals i auditius.
- Lòbul temporal esquerra: Encarregat dels processos de síntesi dels sons de la parla i de la comprensió. Està integrat per: L'Àrea de Helsch (àrea auditiva primària. Rep els sons per a codificar-los a l'àrea multimodal) i l'Àrea de Wernicke (està relacionada amb la comprensió del llenguatge. Dóna significat als sons que percebem.)
Però no només són necessàries àrees corticals, sinó que per a un correcte funcionament del llenguatge es necessita la interconnexió d'aquestes àrees amb altres estructures subcorticals com el fascicle arquejat (que connecta l'àrea de broca amb la de Wernicke), el tàlem (important per a la regulació del llenguatge perquè connecta àrees comprensives amb expressives), nucli pulvinar i nuclis geniculats, ganglis basals i cerebel (que intervenen en la fluïdesa del llenguatge i el ritme i el to de la parla), etc.
FUNCIONS VISUOPERCEPTIVES I VISUOESPACIALS:Les funcions visuoperceptives són aquelles que ens permeten reconèixer i discriminar els estímuls. Ens ajuden a interpretar, atribuir i associar el que veiem a categories conegudes i a integrar-ho en el nostre coneixement. El funcionament correcte d'aquestes funcions ens permet, per exemple, reconèixer les cares dels nostres familiars i amics, o saber si un objecte és una pinta, unes claus o un barret.
Les funcions visuoespacials són utilitzades per analitzar, comprendre i manejar l'espai en què vivim (sigui en dues o tres dimensions). Aquestes funcions inclouen processos com la navegació mental, la percepció de distància i profunditat, la construcció visuoespacial i la rotació mental. Tasques com llegir un mapa o orientar-nos per la ciutat, i també altres activitats com endevinar a quina distància està el cotxe per decidir si creuar o no en vermell, i caminar sense colpejar-nos amb les coses que estan en el nostre camí.
Si per al llenguatge l'hemisferi dominant era l'esquerre, per a les funcions que impliquen la percepció l'hemisferi dominant és el dret. L'anàlisi espacial, el reconeixement de cares, mapes o objectes, el processament musical, les sensacions sinestèsiques, la mímica i gestualitat facial, i les activitats motores que no requereixin control verbal estan regulades predominantment pels lòbuls occipitals i parietals de l'hemisferi dret i les seves connexions.
Per a què utilitzem les funcions cerebrals?
En el curs d'un dia normal, utilitzem les nostres funcions cerebrals contínuament; realitzem milers de tasques físiques que requereixen complexos càlculs mentals de les diferents parts del cervell. Aquí et mostrem alguns exemples de com en la teva vida diària combines moltes de les habilitats cognitives i funcions cerebrals:
- Preparar un àpat és un bon exercici pel cervell? Quan estàs cuinant, has d'atendre a diverses olles, mentre penses en els convidats i recordes la recepta.
- Per dirigir una reunió amb èxit, quines funcions cerebrals s'han d'activar al cervell? Dirigir correctament una reunió de feina, o una reunió familiar és una tasca molt complexa, requereix que el teu cervell activi determinades xarxes de connexions neuronals i funcions cerebrals relacionades amb l'atenció, concentració, capacitat d'escoltar activament, rapidesa de resposta, etc.
- Volar un estel? La majoria de gent assumeix que la relaxació és quelcom natural, però no podries relaxar-te sense algunes capacitats cognitives fonamentals.
- Conduir un cotxe? Encara que siguis un conductor amb experiència, arribar al teu destí requereix diverses habilitats cognitives.
- Reunir-se amb un amic? La vida seria molt solitària sense les habilitats cognitives que ens permeten conèixer i saludar les persones que ens envolten.
Referencias: Finisguerra, A. Borgatti, R., Urgesi, C. (2019). Non-invasive Brain Stimulation for the Rehabilitation of Children and Adolescents With Neurodevelopmental Disorders: A systematic Review. Front Psychol. vol. 10 (135). • Posner, M. I. y Petersen, S. E. (1990). The attention system of the human brain. Annual Review of Neuroscience, 13, 25-42. • Sohlberg, M. M. y Mateer, C. A. (1987). Effectiveness of an attention-training program. Journal of Clinical and Experimental Neuropsychology, 9 (2), 117-130. •Sohlberg, M. M. y Mateer, C.A. (1989) Introduction to Cognitive Rehabilitation. New York: Guilford.
Espanya