CogniFit - Demències

El terme demència, tal com s'utilitza en contextos de diagnòstic, es refereix al declivi i pèrdua de la funció cognitiva (per exemple, la memòria a curt i llarg termini, l'atenció, la funció executiva i el raonament) que pot acompanyar a un conjunt extens de malalties neurodegeneratives com són la malaltia d'Alzheimer, la malaltia de Cossos de Lewy (per exemple, el Parkinson), trastorns desmielinitzants (per exemple, l'Esclerosi Múltiple) o malalties com l'alcoholisme i el VIH (SIDA). Aquests casos són diferents als efectes que uns certs tractaments com la quimioteràpia produeixen sobre el cervell (el que resulta en aquest cas és una quimio cerebral).

Tot aquest tipus de malalties estan relacionades amb un declivi cognitiu determinat segons el nivell de deteriorament i segons la persona. Les habilitats cognitives que mesurem en CogniFit han estat validades científicament per nombrosos estudis que recolzen que la memòria o l'atenció es veu afectada en la demència i que el programa de CogniFit ajuda, com a eina complementària a altres tractaments, a millorar el declivi del nivell cognitiu de l'usuari.

La demència es comprèn millor si atenem a la gravetat de les seves conseqüències, que poden interferir en la vida diària d'una manera que, depenent de la malaltia, pot passar de lleu a moderada i de moderada a severa. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) planteja una divisió de la demència en tres nivells de gravetat. Per determinar el nivell de gravetat de la demència, els especialiestes en neuro-diagnòstic utilitzen les avaluacions i escales neurocognitives, a més d'entrevistar els pacients i els seus familiars. Els tres nivells de gravetat es descriuen a continuació.

• Primer nivell - La demència lleu: La persona és capaç de participar en reunions familiars, realitzar activitats diàries apreses i viure de forma independent. No obstant això, les dificultats cognitives són evidents, sobretot quan es tracta de situacions noves, com ara parar atenció i recordar on s'ha deixat alguna cosa recentment, recordar-se de l'hora i el lloc de les cites o assimilar la informació transmesa recentment.

• Segon nivell- La demència moderada: La pèrdua de memòria s'ha tornat tan greu que la persona ha perdut la capacitat de viure independentment. Només pot exercir les rutines més familiars i automàtiques. La nova informació amb prou feines es manté per un petit lapse de temps, de vegades fins i tot només uns pocs segons. La persona no pot recordar la informació sobre la seva pròpia identitat, on viu, les activitats que acaba de realitzar o els noms dels seus familiars.

• Tercer nivell - La demència severa: La pèrdua de memòria, tant verbal com no verbal, és pràcticament completa, així que la persona no pot recordar cap informació nova. Gairebé tota la informació prèviament coneguda ha estat oblidada. El subjecte no reconeix ni als seus familiars més propers.

Per què algunes persones experimenten la patologia de la demència, així com les seves conseqüències tràgiques, mentre que d'altres, amb la mateixa patologia neurobiològica, no mostren cap de les seves conseqüències, podent mantenir una vida autònoma i autosuficient, és un dels més desconcertants misteris de la ment que ens podem trobar al segle XXI.

La reserva cognitiva, el coneixement acumulat a través d'un aprenentatge continu, sembla jugar un paper important per a fer front a l'aparició de la demència. L'aprenentatge continu li ensenya al cervell a modificar la seva activitat neuronal per a fer front al desafiament ocasionat per la nova situació. Per tant, aprendre una nova habilitat (a ballar, a dibuixar, a parlar un nou idioma o a tocar un instrument) o entrenar funcions cognitives sense explotar, per exemple, a través de l'entrenament cerebral, li dóna al cervell la capacitat d'adaptació que necessita per a repensar i readaptar els circuits neuronals quan s'enfronta als desafiaments plantejats per la demència.