Coordinació Ull-Mà
Una habilitat cognitiva també anomenada coordinació oculomotora, visuomotriu, o coordinació oculomanual
Accedeix a una completa bateria d'avaluació de la coordinació oculomanual i altres habilitats cognitives
Identifica i avalua la presència d'alteracions o dèficits
Estimula i millora la coordinació oculomanual i altres funcions amb exercicis
La coordinació ull-mà, també anomenada coordinació oculomotora, oculomanual, o visuomotriu, es pot definir com l'habilitat que ens permet realitzar activitats en què utilitzem simultàniament els ulls i les mans. Activitats en què integrem simultàniament la informació que ens faciliten els nostres ulls (percepció visual de l'espai) per guiar el moviment de les nostres mans.
- Utilitzem els ulls per dirigir l'atenció i ajudar a saber al nostre cervell on se situa el nostre cos en l'espai (propiocepció).
- Fem servir les mans per executar una tasca determinada de manera simultània i coordinada, d'acord amb la informació visual.
La coordinació oculomotriu és una habilitat cognitiva complexa, ja que ha de guiar els moviments de la nostra mà d'acord amb els estímuls visuals i de retroalimentació. El desenvolupament de la coordinació oculomanual és especialment important per al desenvolupament normal del nen i per a l'aprenentatge escolar, encara que segueix sent important per al nostre dia a dia quan som adults.
Gairebé totes les activitats de la nostra vida diària requereixen la coordinació oculomotora, per això és important estimular-la i millorar-la .Generalment, la informació que acostumem a emprar per corregir els nostres moviments i les nostres conductes és la informació visual, d'aquí la importància d'aquesta habilitat.
Exemples de coordinació oculomotora
- En escriure en paper, estem emprant la coordinació oculomanual. A mesura que anem fent traços, els nostres ulls ens informen sobre la posició de la nostra mà i de la qualitat del que escrivim. D'acord amb aquesta informació, anem generant els diferents programes motors, corregint en aquests els problemes que han pogut sorgir durant el programa motor anterior (retroalimentació). És una seqüència d'actes motors molt ràpids i precisos, de manera que requereix certa habilitat i entrenament.
- Una cosa semblant a l'exemple anterior és escriure a ordinador. El tipus de moviments empleats per produir les lletres és molt diferent, però fem servir igualment la informació visual (si hem escrit bé o malament) per dirigir els moviments que realitzem amb la mà o per corregir els errors.
- En la conducció fem servir de manera constant la coordinació oculomotora, ja que dirigim els nostres moviments al volant en funció de la informació visual que ens envolta.
- Quan practiquem esports, coordinem el que veuen els nostres ulls amb el moviment de tot el cos. Depenent de l'esport, predominarà la coordinació oculomanual (bàsquet, tenis, beisbol) o la coordinació oculoculopèdica (futbol, atletisme). No obstant això, en gairebé tots els esports s'utilitzarà la coordinació de l'ull amb la majoria dels grups musculars, de manera que és més interessant referir-se en aquests casos a la coordinació oculomotora en general.
- Quan intentem encaixar la clau dins del pany estem fent ús de la nostra coordinació oculomanual. Exemples similars serien intentar introduir una targeta de crèdit a la ranura, o quan un nen juga amb peces de trencaclosques.
Patologies relacionades amb un dèficit en coordinació oculomanual
El primer que s'ha de tenir en compte és que la coordinació oculomotora pot fallar inclús si la visió o els ulls de la persona estan funcionant a la perfecció, i pot fallar igualment encara que els músculs o el control de la motricitat funcionin adequadament .Que un nen hagi anat a l'oculista i li hagin dit que té la visió bé no vol dir que no pugui tenir problemes amb la coordinació visuomotriu. El trastorn directe de la coordinació oculomotriu només afectaria la capacitat de treballar de manera conjunta al sistema visual i als sistemes motors.
A més, qualsevol alteració dels sistemes visuals o sistemes motors podria perjudicar notablement la coordinació ull-mà. Patologies visuals o de la musculatura com l'estrabisme, l'ambliopia, la hipotonia muscular, el desequilibri postural o la lateralitat creuada poden provocar problemes amb aquesta habilitat cognitiva. A més, lesions cerebrals que alterin les àrees motores (o relacionades) o que alterin les àrees perceptives poden provocar problemes de coordinació ull-mà.
Les conseqüències de patir una mala coordinació oculomanual poden afectar una gran quantitat d'activitats. Aquests problemes poden desembocar entrastorns del desenvolupament, en dificultats d'aprenentatge (problemes en l'adquisició de la lectoescriptura o en els esports), en àmbits acadèmics si es cometen molts errors a l'hora de prendre apunts, s'entorpeix l'atenció que se li pugui prestar a les classes), enàmbits professionals (Si hi ha problemes en escriure a ordinador o en acoblar peces, es redueix l'eficiència en el treball) i en problemes de les nostresactivitats de la vida diària(Des d'emportar-nos el menjar a la boca o cosir, fins a conduir).
Com mesurar i avaluar la coordinació oculomanual?
La coordinació ull-mà és la base de molts dels comportaments del nostre dia a dia. Desenvolupar-nos correctament en el nostre entorn habitual implica directament una correcta coordinació ull-mà. Així, avaluar la coordinació visuomotriu pot ser de gran ajuda en diferents àmbits de la vida: en àmbits escolars (saber quin nen tindrà més dificultats a l'hora d'escriure o realitzar certes activitats relacionades amb l'èxit acadèmic), en àmbits mèdics (per saber si un pacient podrà conduir o, fins i tot, alimentar-se sense ajuda) o en àmbits professionals (especialment en treballs de manipulació, encara que també en tasques d'oficina pot ser essencial una correcta coordinació per ser eficients).
Les tasques que ofereix CogniFit per avaluar aquesta habilitat cognitivaestan inspirades en els Tests clàssics de Wisconsin Card Sorting Test (WCST), Variables Of Attention (TOVA), Hooper Visual Organisation Task (VOT) i en el Test de Stroop. Mitjançant l'activitat d'ajustar els moviments que relacionen la mà i l'acompanyament visual a un objecte s'obté una mesura fiable sobre les capacitats neuromusculars de l'usuari. Cal sincronitzar l'acció dels músculs que produeixen el moviment de la mà per poder precisar una velocitat i intensitat adequada. A més de mesurar la coordinació ull-mà, també avalua la flexibilitat cognitiva, l'atenció dividida i el monitoratge.
- Test de Sincronització UPDA-SHIF: En aquesta prova apareixerà a la pantalla una bola en moviment. L'objectiu és coordinar el punter amb el moviment de la bola de la manera més precisa possible, seguint el recorregut d'aquesta.
- Test de Simultaneïtat DIAT-SHIF: Cal seguir el recorregut aleatori d'una bola blanca i atendre a les paraules que apareixen en el centre de la pantalla. Quan la paraula que estigui al centre de la pantalla coincideixi amb el color en què està escrita, cal donar una resposta (parant atenció a dos estímuls a la vegada). En aquesta activitat, cal afrontar canvis d'estratègia, noves respostes i manejar la capacitat de monitoratge i la capacitat visual al mateix temps.
- Test de Coordinació HECOOR: Cal seguir amb el punter una bola que es mourà per tota la pantalla, evitant sortir-se. Per a això caldrà realitzar un seguiment manual i visual de la bola.
- Test de Celeritat REST-HECOOR: Apareixerà a la pantalla un quadrat blau. Caldrà prémer tan de pressa com sigui possible el botó i situar-se dins del quadrat. Com més vegades es premi el botó en el temps disponible, millor resultat s'obtindrà.
- Test de Resolució REST-SPER: Apareixen a la pantalla nombrosos estímuls en moviment. Caldrà punxar en els estímuls objectiu tan ràpid com sigui possible, però evitant punxar en els estímuls intrusos.
Com rehabilitar o millorar la coordinació oculomanual?
La coordinació ull-mà pot ser entrenada i millorada, igual que les altres habilitats cognitives. A CogniFit oferim la possibilitat de fer-ho de manera professional.
La rehabilitació de la coordinació ull-mà està basada en la plasticitat cerebral. CogniFit ofereix una bateria d'exercicis dissenyats per a rehabilitar els problemes en la coordinació ull-rajo i en altres funcions cognitives. El cervell i les seves connexions neuronals s'enforteixen conforme es fa ús de les funcions que depenen d'aquests. Per tant, si entrenem sovint la coordinació òcul-motora, les connexions cerebrals de les estructures implicades en aquesta habilitat s'enfortiran. Així, quan necessitem coordinar alguna conducta que impliqui tant els nostres ulls com les nostres mans, les connexions seran més ràpides i eficients, millorant l'execució d'aquesta conducta.
L'equip de CogniFit està format per un complet equip de professionals especialitzats en l'estudi de la plasticitat sinàptica i els processos de neurogènesi. Això ha permès la creació d'unprograma d'estimulació cognitivapersonalitzat per a les necessitats de cada usuari. Aquest programa comença per una precisa avaluació de la coordinació ull-mà i altres funcions cognitives fonamentals. D'acord amb els resultats de l'avaluació, el programa d'estimulació cognitiva de CogniFit ofereix de forma automatitzada un entrenament cognitiu personalitzat per enfortir la coordinació oculomotora i altres funcions cognitives que es consideren necessàries segons l'avaluació.
La constància i un entrenament adequat són imprescindibles per millorar la coordinació visuomotriu. CogniFit disposa d'eines d'avaluació i de rehabilitació per optimitzar aquesta funció cognitiva. Per a una correcta estimulació són necessaris 15 minuts al dia, dos o tres dies a la setmana./strong>