CogniFit - Efecte de la remediació cognitiva en la marxa de persones majors sedentàries

Nom original: Effect of Cognitive Remediation on Gait in Sedentary Seniors.

Autors: Joe Verghese1, Jeannette Mahoney1,2, Anne F. Ambrose3, Cuiling Wang4 y Roee Holtzer1,2.

• 1. Department of Neurology, Albert Einstein College of Medicine, Yeshiva University, Bronx, New York.
• 2. Ferkauf School of Psychology, Yeshiva University, Bronx, New York.
• 3. Department of Rehabilitation Medicine, Mt. Sinai Medical Center, New York.
• 4. Department of Epidemiology and Population Health, Albert Einstein College of Medicine, Yeshiva University, Bronx, New York.

Revista: Journal of Gerontoly: MEDICAL SCIENCES (2010) 65A(12): 1338-1343.

Cita aquest article (formato APA):

• Verghese, J., Mahoney, J., Ambrose, AF., Wang, C., & Holtzer, R. (2010). Effect of cognitive remediation on gait in sedentary seniors. J Gerontol A Biol Sci Med Sci., 65(12), pp.1338-43.

Conclusió de l'estudi

L'entrenament cognitiu de CogniFit ha aconseguit millorar la mobilitat en persones majors sedentàries a través d'una intervenció de 8 setmanes, 3 dies no consecutius a la setmana, amb dues sessions d'entrenament cada dia.

Resum de l'estudi

Els problemes de mobilitat augmenten amb l'edat i afecten negativament la qualitat de vida de les persones. Algunes capacitats cognitives, com l'atenció i les funcions executives, són molt importants per regular el moviment. De, fet s'ha vist que un mal funcionament d'aquesteshabilitats cognitives està molt relacionat amb la marxa lenta i amb les caigudes en persones grans. Per aquest motiu, es planteja que l' entrenament cognitiu pot millorar la velocitat de la marxa i reduir les caigudes en aquesta població.

Es va aplicar un disseny de control cec aleatoritzat en 24 persones grans sedentàries . Cap d'aquestes persones realitzava exercici més d'una vegada a la setmana, i caminaven a una velocitat inferior a un metre per segon (<1m/s) van ser assignats aleatòriament al grup de "llista d'espera" o al grup del programa d'entrenament cognitiu computeritzat de vuit setmanes amb CogniFit. Els resultats d'interès eren la velocitat durant la marxa normal i en la condició de “caminar i parlar simultàniament ”. També es va comparar la proporció de persones que hi havia millorat en cada grup. Aquesta millora, havia de consistir en un canvi de la velocitat superior o igual a quatre centímetres per segon (≥4cm/s).

Els resultats van mostrar que l' entrenament cognitiu amb CogniFit millora la mobilitat en persones grans sedentàries. Aquesta informació posa de manifest la utilitat de l'eina de CogniFit per enfortir i estimular les capacitats cognitives relacionades amb la marxa.

Contexto: ¿Por qué es necesario este estudio?

Els problemes de mobilitat s'incrementen durant l'envelliment. Les persones amb aquestes dificultats tendeixen a socialitzar-se durant menys temps, a gaudir d'una menor qualitat de vida i, a més, tenen majors índexs de morbiditat i mortalitat. Hi ha una àmplia evidència científica sobre els beneficis de l'exercici físic, com caminar, per prevenir els problemes de mobilitat. Malgrat això, la meitat de les persones grans tendeixen a abandonar els programes d'exercici físic en els primers tres i sis mesos. Això explica la necessitat d'explorar altres enfocaments per millorar la mobilitatd'aquesta població.

La conducta de les persones, com caminar (marxa), està regulada per una sèrie de capacitats cognitives, com l'atenció i les funcions executives. Aquestes ens permeten adaptar-nos a situacions canviants, anticipar resultats i aporten els recursos per realitzar més d'una activitat al mateix temps. Tot això és necessari per a una correcta marxa. De fet, els problemes d'atenció i en les funcions executives estan associats a caigudes i a una marxa lenta .

Alguns estudis han descobert que el tractament farmacològic per aquestes capacitats cognitives tenen un efecte positiu en la marxa. D'altra banda, s'ha demostrat que els programes d'entrenament cognitiu poden millorar tant l'atenció com les funcions executives. Tot i això, no s'ha estudiat com afecta l'entrenament cognitiu a la marxa, el que podria ser un bon complement per prevenir els problemes de mobilitat.

CogniFit és una eina en línia d' avaluació i entrenament cognitiu que ha demostrat la seva validesa per medir i estimular diferents habilitats cognitives, com l'atenció i les funcions executives.La senzillesa del disseny fa que CogniFit pugui ser utilitzat tant per persones joves com grans. Per aquests motius, és l'eina idònia per realitzar aquest estudi.

Per tant, l'objectiu d'aquest estudi és descobrir com pot afectar l'entrenament cognitiu computeritzat de CogniFit a la velocitat de la marxa normal i a la capacitat de caminar i parlar al mateix temps.

Metodología: ¿Cómo se hizo este estudio?

Reclutament i disseny :

Per dur a terme l'estudi, es va triar un disseny de control cec aleatoritzat dividit en dos grups: el grup experimental d'"Entrenament cognitiu" i el grup control "Llista d'espera".

Inicialment es van enviar cartes a persones, de 70 anys o més, explicant el propòsit de l'estudi. Després d'això, es va contactar amb els possibles participants per telèfon. Un cop donat el consentiment verbal, es va procedir a realitzar un cribratge mitjançant una petita entrevista per saber si complien els criteris d'inclusió per a l'estudi. Es va convidar a les 45 persones que encaixaven amb els criteris de l'estudi a acudir al centre de la investigació per a realitzar proves més precises.

Les proves realitzades en persona consistien en una avaluació cognitiva amb el MMSE (Mini-Mental State Examination) i en una avaluació de la marxa. En aquest procés es van eliminar 21 participants per no complir elscriteris d'inclusió:

• Tenir 70 anys o més.
• Possibilitat i compromís de realitzar l'estudi complet.
• Ser sedentaris (és a dir, realitzar exercici físic una vegada a la setmana o menys).
• Marxa lenta (<1.0m/s).
• Absència de demència ( és a dir, sense diagnòstic clínic de demència, amb una puntuació ≥5 en el cribratge telefònic i amb una puntuació ≥25 al MMSE).
• Capacitat per desplaçar-se de manera autònoma (deambular).
• No haver estat hospitalitzat en els tres últims mesos per malalties severes, cirurgia i no tenir historial de malalties neurològiques o psiquiàtriques greus.
• No estar participant a cap altre estudi.

Les 24 persones que complien aquests criteris van ser dividides a parts iguals en els dos grups de manera aleatòria . Tots ells van donar el consentiment informat per escrit. A més, no van rebre remuneració econòmica, però se'ls va facilitar transport per poder anar a totes les sessions.

Grup experimental o Entrenament cognitiu:

En el grup experimental, la primera sessió d'entrenament va consistir a explicar als participants el bàsic sobre com utilitzar l'ordinador, ja que només 2 dels 12 utilitzaven ordinador de manera habitual. Es va començar amb l'avaluació inicial de CogniFit, que dura 45 minuts, aproximadament. Aquesta avaluació permet a l'eina orientar el nivell de referència de cada un dels participants i ajustar la dificultat de les tasques en funció dels seus punts febles o forts. Les sessions d'entrenament computeritzat estaven formades per dos cicles d'entrenament de CogniFit.Cada cicle d'entrenament durava de 15-20 minuts i es compon de tres tasques. Van fer entrenament cognitiu durant 45-60 minuts tres vegades a la setmana durant 8 setmanes (72 sessions en total) amb, almenys, un dia de descans entre cada sessió. Els participants van anar a un 99,2% de les sessions.

Grup control o Llista d'espera:

A los participantes del grupo control se les dijo que estaban en lista de espera para un futuro estudio, quienes ignoraban la existencia del grupo experimental. Acudieron a una sesión inicial de educación sanitaria en la que se remarcaban los beneficios del ejercicio. No obstante, a todos los participantes se les facilitó información detallada acerca de los beneficios del ejercicio. Para mantener el interés y la adhesión al experimento, se contactaba con ellos por teléfono y se les preguntaba si hacían ejercicio, aunque no hicieron tratamiento alguno desde casa.

Variables mesurades:

La persona que realizó las evaluaciones previas y tras las ocho semanas de intervención cognitiva no conocía a qué grupo pertenecía cada uno de los participantes. La velocidad de la marcha fue medida empleando una pasarela computerizada (GAITRite). Se les pidió a todos los participantes que realizaran un recorrido sobre una alfombra con un calzado cómodo y en un pasillo tranquilo, bien iluminado.

Altres variables:

• En finalitzar les vuit setmanes d'intervenció, es va tornar a aplicar el MMSE.
• En el grup experimental, a més, es va mesurar la velocitat de processament per tal de mesurar l'efecte aprenentatge i la transferència dels processos cognitius entrenats.
• Es van emprar els autoregistres dels participants sobre la presència de malalties rellevants per calcular un índex de morbiditat.
• Finalment, a tots els participants se'ls va aplicar un qüestionari d'activitat física per quantificar el temps que havien dedicat a fer exercici moderat durant l'última setmana.

Anàlisi:

• Totes les anàlisis van ser realitzats mitjançant SAS 9.1.
• Per comparar les característiques demogràfiques i altra informació de base entre els dos grups i dins de cada grup, es van usar estadístics descriptius .
• Es van comprovar, mitjançant models lineals mixtos, les diferències entre les mitjanes de les velocitats de la marxa abans i després del tractament, tant en la marxa normal com en la condició de parlar i caminar simultàniament.
• També es van emprar els models lineals mixtos per comparar els canvis en la velocitat de processament del grup experimental després de la intervenció.
• Tots els models es van ajustar per edat i sexe.

Resultados y conclusiones: ¿Qué ha aportado este estudio?

Els resultats de l'estudi indicaven que la velocitat de la marxa dels participants del grup experimental (amb entrenament cognitiu) en ambdues condicions (marxa normal i caminar mentre es parla) era més gran després de la intervenció que en l'avaluació inicial. A més, la velocitat de la marxa dels participants del grup experimental també va ser més gran que la del grup control.

Per tant, podem afirmar quel'entrenament cognitiu de CogniFit pot millorar la mobilitat en persones grans sedentàries. Això obre una porta d'intervenció molt important per reduir els problemes de mobilitat en persones d'edat avançada. Aquest tipus d'intervenció podria ajudar a prevenir els problemes de mobilitat, evitant el deteriorament de la qualitat de vida dels pacients que no aconsegueixen dur a terme els programes de prevenció mitjançant exercici físic.