CogniFit - Entrenament cognitiu per ordinador per a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament: Estudi pilot

Nom original: Computer-Based Cognitive Training for Individuals With Intellectual and Developmental Disabilities: Pilot Study.

Autors: James Siberski1, Evelyn Shatil2, Carol Siberski3, Margie Eckroth-Bucher4, Aubrey French5, Sara Horton6, Rachel F. Loefflad7 y Phillip Rouse8.

• 1. Assistant Professor Gerontology, Misericordia Univesristy, Dallas, PA, USA.
• 2. Chief Scientist, Head of Cognitive Science, CogniFit Inc, Haifa, Israel.
• 3. Private practice Geriatric Care Manager, Nanticoke, PA, USA.
• 4. Professor Department of Nursing, Bloomsburg University, Bloomsbur, PA, USA.
• 5. Program specialist at the Institute for Human Resources and Sevices, Kingston, PA, USA.
• 6. Social Worker, Long Term Care, West Wyoming, PA, USA.
• 7. Recreational Therapist, Dallas, PA, USA.
• 8. Private Practice License Psychologist, Sunbury, PA, Usa.

Revista: American Journal of Alzheimer’s Disease & Other Dementias (2015), vol. 30 (1): 41-48.

Cita aquest article (formato APA):

• Siberski, J., Shatil, E., Siberski, C., Eckroth-Bucher, M., French, A., Horton, S., Loefflad, R.F., & Rouse, P. (2015). Computer-Based Cognitive Training for Individuals With Intellectual and Developmental Disabilities: Pilot Study. Am J Alzheimers Dis Other Demen, 30 (1), pp.41-48.

Conclusió de l'estudi

L'entrenament cognitiu personalitzat de CogniFit és un programa prometedor per millorar el rendiment cognitiu en adults amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament per mitjà de l'entrenament cognitiu durant 20-30 minuts diaris, 3 dies a la setmana, durant 10 setmanes. Memòria visual, p=.003; Planificació, p=.009; Monitoratge, p=.017 (Si α=.05 o α=.1).

Resum de l'estudi

Este estudio quería comprobar cómo afecta el entrenamiento cognitivo personalizado a las capacidades cognitivas de los adultos con discapacidad intelectual (DI) o discapacidad del desarrollo (DD) a sus capacidades cognitivas.

Es van avaluar 15 capacitats cognitives en 32 persones amb DI/DD. Els participants van ser dividits en tres grups:

• 11 persones en el grup d'entrenament cognitiu computeritzat de CogniFit.
• 11 persones en el grup control amb videojocs.
• 10 persones en el grup control de la llista d'espera o d'activitats quotidianes.

Malgrat la gran adherència a l'estudi, la quantitat de participants era molt escassa i els resultats (tant intra- com inter-grup) no van ser significatius en aplicar un nivell d'exigència alt de α (α=.001). No obstant això, en aplicar nivells una mica més permissius de α, 11 de les 15 capacitats cognitives van mostrar una important millora en el grup d'entrenament cognitiu computeritzat. S'estima que, amb una mostra representativa, les dades podrien aconseguir nivells estadísticament significatius.

Aquestes dades resulten prometedors i podrien ser una bona base per a un futur estudi en el qual s'empri una mostra major. De confirmar-se això, es demostraria la importància que les persones amb DI/DD realitzessin entrenament cognitiu computeritzat, com el que ofereix CogniFit.

Context

La discapacitat intel·lectual i la discapacitat del desenvolupament (com l'autisme o la paràlisi cerebral) comporten una sèrie de dificultats molt heterogènies que es tradueixen en un dèficit en la conducta adaptativa pel que fa a la resta de la població. Als Estats Units, s'estima que un 5% dels nens a l'escola primària o secundària pateix algun tipus de DI/DD.

En el cas dels adults, la informació és més escassa, però les dades suggereixen que el percentatge d'adults amb discapacitat intel·lectual és de 0,5%, mentre que el percentatge d'adults amb discapacitat del desenvolupament és 0,4%. Aquestes discapacitats poden tenir una important repercussió en l'àmbit personal, familiar i social.

Actualmente existe un creciente interés en mejorar las capacidades cognitivas a través de herramientas computerizadas, como CogniFit. A pesar de esto, es común que a estas personas no se les facilita el acceso a estas herramientas. Esto viene dado, a menudo, por la errónea creencia de que no son capaces de utilizar un ordenador.

És important canviar aquesta concepció, perquè les persones amb DI/DD posseeixen un risc igual o més gran de patir algun tipus de deterioració cognitiva. D'aquí neix la necessitat de comprovar el benefici de l'entrenament cognitiu computeritzat en persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament.

Metodologia

Participants

Es van seleccionar 32 participants d'entre 145 adults amb discapacitat intel·lectual o discapacitat del desenvolupament que assistien a un centre de rehabilitació específic per a persones amb aquests problemes. L'estudi es va dur a terme en aquest mateix centre, situat en una ciutat al nord-est de Pennsilvània, Estats Units.

Els criteris d'inclusió per participar en l'estudi van ser:

• Tenir un diagnòstic de DI/DD.
• Ser major de 21 anys.
• Bona salut.
• Ser empleat remunerat del taller.
• Voler participar en l'estudi per voluntat pròpia.

D'altra banda, els criteris d'exclusió van ser:

• Falta d'interès en l'ús de l'ordinador.
• Incapacitat per estar assegut davant un ordinador durant 25-30 minuts.
• Incapacitat per veure imatges de manera clara en la pantalla de l'ordinador.

Als participants se'ls van explicar els objectius i requisits de l'estudi. Els tutors dels participants van signar el consentiment. La junta de la Misericòrdia University va aprovar el procediment per a aquest estudi.

Disseny

Es va aplicar un disseny cec i aleatoritzat amb intervenció per a aquest estudi. Se'ls va assignar aleatòriament a un dels tres grups:

• Grup d'entrenament cognitiu computeritzat (amb CogniFit).
• Grup control amb videojocs.
• Grup control de llista d'espera.

Els participants ignoraven a quin grup pertanyien, però els investigadors sí que posseïen aquesta informació. De fet, les activitats del grup control amb videojocs van ser dissenyades de manera que s'assemblessin a les del grup d'entrenament cognitiu. La durada de les sessions, l'aspecte de les activitats, l'avaluació pre i l'avaluació post tractament van ser iguals en tots dos grups.

Procediment

En primer lloc, es va emprar el TONI-3 (de l'anglès, Test of Senar-verbal Intelligence, tercera edició) per avaluar el nivell global d'intel·ligència de cadascun dels participants.

Després d'això, es va realitzar una avaluació neuropsicològica a través de l'avaluació cognitiva de CogniFit. Per evitar l'efecte d'aprenentatge, l'eina de CogniFit aplica automàticament diferents versions d'estímuls i tasques per a cada avaluació. A més, ha estat validada científicament. Aquesta avaluació estava composta per 15 tasques que mesuren 15 habilitats cognitives.

Finalment, es van aplicar les intervencions. Es van dur a terme al centre de rehabilitació, però cada grup en una sala diferent. Les intervencions van durar 10 setmanes i van consistir en 3 sessions setmanals de 20 a 30 minuts cadascuna.

Grupo de control amb videojocs

Els participants d'aquest grup van realitzar activitats dissenyades especialment per a aquest estudi. Aquestes activitats pretenien assemblar-se en aspecte o durada a les de CogniFit, però no comptaven amb algunes de les seves característiques més rellevants per a l'entrenament cognitiu: no s'adaptaven al nivell de l'usuari, no requerien respondre ràpidament o atendre a més d'un estímul al mateix temps en cap de les seves tasques. Per tant, es pot dir que actuava com un placebo.

Grupo de control de llista d'espera o activitats diàries

Aquest grup va mantenir el seu horari i activitats habituals. Aquestes consistien en la majoria dels casos a realitzar tallers, menjar en un menjador comú, tenir descansos matutins i vespertins, etc.

Anàlisi

Les anàlisis estadístiques es van realitzar mitjançant l'SPSS 17. Per mesurar les diferències intra- i inter-grup en les 15 capacitats cognitives estudiades, es van utilitzar models d'efectes mixts (amb efectes fixos i aleatoris) per a mesures repetides, amb un model separat per a cada variable.

Resultats i conclusions

Els resultats van mostrar que no va haver-hi diferències estadísticament significatives entre les puntuacions de les capacitats cognitives en l'avaluació prèvia a l'entrenament i les puntuacions després de l'entrenament. De fet, cap de les 15 comparacions intra- o inter-grup van ser significatives (p > .001). Per tant, el grup d'entrenament cognitiu no va mostrar cap millora rellevant en les seves capacitats cognitives després de l'entrenament, i tampoc pel que fa als grups control (els qui tampoc van mostrar millora).

No obstant això, quan s'empren criteris menys estrictes (p < .05 i < p .1), el grup experimental mostra efectes significatius en 11 de les 15 capacitats cognitives, pel que fa a l'avaluació inicial (Memòria visual, p=.003; Planificació, p=.009; Monitoratge, p=.017). Aplicant aquests criteris, també va haver-hi efectes significatius en 4 de les 15 capacitats cognitives, en els grups control. Aquestes dades resulten molt interessants per a aquest tipus d'estudis, especialment quan s'ha emprat una mostra tan petita (el que pot contribuir al fet que els resultats no siguin significatius amb un nivell tan estricte). A través de la d de Cohen, es va poder observar que la grandària de l'efecte entre el postests i el pretest en el grup experimental va ser:

• Mitjà (d de Cohen entri .58 i .72) en les següents capacitats cognitives: monitoratge, planificació, reconicimiento, temps de resposta, flexibilitat cognitiva, percepció espacial, memòria visual i escaneig visual.
• Petit (d de Cohen va ser .44, .37 i .41) en denominació, percepció visual i memòria de treball, respectivament.

Per tant, els resultats d'aquest estudi no són significatius, possiblement degut a la mida reduïda de la mostra.Aquesta limitació fa que els resultats d'aquest estudi pilot no siguin representatius. Tot i aixòles dades són encoratjadores. Cal esperar que, en dur a terme aquest mateix experiment amb una mostra més gran, els resultats siguin significatius. A més, 11 de les habilitats cognitives estudiades són significatives quan s'apliquen uns criteris menys restrictius (P < .05 i P < .1). Això ens fa pensar que CogniFit pot ser una bona eina per treballar les capacitats cognitives de les persones amb discapacitat intel·lectual o amb discapacitat del desenvolupament.