CogniFit - Capacitat Cerebral

Què és la Capacitat cerebral? Donat L'augment en la investigació de l'estructura, l'organització i el Funcionament del cervell, podem esperar que la Capacitat cerebral, igual que la "Capacitat física", també es convertirà en un camp important de la recerca científica. Això és AIXÍ perquè la idea de Capacitat cerebral sembla afectar diversos Conceptes importants (com l'Aprenentatge, la plasticitat i l'entorn) en el camp de la recerca del cervell.

A continuación se muestra una definición provisional de lo que significa aptitud cerebral o capacidad cerebral."La aptitud cerebral es la capacidad del cerebro para aprender lo que el organismo necesita saber para sobrevivir en un entorno cambiante."

És normal que el concepte de capacitat cerebral hagi hagut d'esperar l'arribada del segle XXI per emergir. Cap altra civilització anterior ha estat testimoni de canvis tan ràpids, ni tampoc abans haviem tingut una esperança de vida tan alta com la que tenim actualment. Avui en dia una part significativa dels coneixements apresos per una generació pot quedar obsoleta per a la generació següent, creant una necessitat d'assimilar ràpidament els nous coneixements i dissenyar nous circuits de processament d'informació per dur a terme una actualització generacional del cervell. Com l'ésser humà està ampliant els límits de la seva civilització, passant del concret al global, del coneixement parcial a un obert i en constant evolució, tindrà la necessitat de crear entorns que ajudin a produir cervells més aptes, capaços de mantenir la seva capacitat d'aprenentatge durant tota la vida. Hem d'acceptar que la capacitat cerebral implica certs nivells de plasticitat com perquè la función cerebral pugui ser millorada o rehabilitada per la manipulació de les influències ambientals, i que aquestes, al seu torn, afectaran encara més la plasticitat del cervell i la seva capacitat d'aprenentatge en un cercle virtuós interminable.

La capacitat cerebral implica que, a causa de la plasticitat del cervell, l'aprenentatge d'habilitats dugui inevitablement al domini de l'habilitat. No obstant això, sabem que, malgrat posseir una intel·ligència i instrucció adequades, i de tenir el temps suficient per practicar, algunes persones no poden dominar les habilitats que li han ensenyat.

Per exemple, les persones amb dislèxia tenen dificultats per aprendre a llegir correctament, les persones amb disgrafia per escriure i aquelles que pateixen discalcúlia tenen dificultats per realitzar càlculs matemàtics. No obstant això, amb esforç, molts d'aquests individus aconsegueixen compensar la seva incapacitat i, malgrat la seva dificultat per llegir, escriure o realitzar càlculs matemàtics, aconsegueixen tenir èxit en tasques que requereixen aquestes mateixes habilitats. El que realment fan és ajudar-se de les eines que els facilita el seu entorn, compensant així la incapacitat del seu cervell per dominar una habilitat determinada. Per exemple, una persona amb dislèxia guiarà la seva lectura escoltant les lectures orals donades pels seus pares i professors. El seu cervell aprèn a processar el llenguatge escrit d'una manera diferent dels cervells dels altres, que poden descodificar les lletres i els sons. Aquesta compensació es durà a terme sempre que l'entorn (pares, escoles, biblioteques, editorials) subministri suficient material de lectura oral. Per tant, l'aptitud cerebral implica la capacitat per confiar en més d'un estil d'aprenentatge i per establir una estratègia de resolució de problemes. Com queda clar en l'exemple anterior, el desenvolupament dels circuits alternatius de processament d'informació és impossible sense un entorn que possibiliti la recerca d'alternatives. No obstant això, un objectiu funcional clar també és important per aconseguir l'aptitud cerebral. Per continuar amb el nostre exemple de la dislèxia, l'objectiu no és l'èxit en la lectura de les lletres i les paraules aïllades, sinó la comprensió del significat general que transmet el text escrit. En resum, l'aptitud cerebral és més probable que es desenvolupi quan l'entorn proporciona diverses fonts paral·leles d'informació, en el nostre exemple seria el text escrit i la seva lectura en veu alta. No obstant això, tot i que un entorn més ric possibilita l'aprenentatge i la millora de l'estructura, l'organització i la funció del cervell, per si sol no és suficient. La investigació sobre la plasticitat cerebral també ens ha ensenyat que, per tal de tenir èxit, l'aprenentatge ha de conferir un avantatge comportamental per a l'alumne.

El desafiament més gran per a la validesa del concepte d'aptitud cerebral és el que planteja la manca d'esperança associada a les malalties neurodegeneratives com l' Alzheimer. Si tots els cervells humans poden aconseguir l'aptitud i seguir aprenent i desenvolupant-se per poder sobreviure, en el futur s'investigarà fent ús de les eines de la neurociència, la psicologia, la medicina, l'educació i les ciències socials. La investigació guiarà els neurocientífics, pares, educadors, psicòlegs, nutricionistes, metges i governs, en el disseny d'entorns que afavoreixin el desenvolupament continu del funcionament del cervell, en totes les edats i per a totes les persones.