CogniFit - L'insomni crònic i el funcionament cognitiu entre els adults majors

Nom original: Chronic Insomnia and Cognitive Functioning Among Older Adults.

Autors: Iris Haimov¹, Einat Hanuka¹, Yael Horowitz².

• 1. Department of Behavioral Science, Max Stern Academic College of Emek, Yezreel, Israel.
• 2. Department of Learning Disabilities, University of Haifa, Israel.

Revista: Behavioral Sleep Medicine, 6.32-54,2008.

Cita aquesta presentació (Format APA):

• Haimov, I., Hanuka, E., & Horowitz, I. (2008). Chronic Insomnia and Cognitive Functioning Among Older Adults. Behavioral Sleep Medicine, 6, 32-54.

Conclusió de l'Estudi

L'eina d'avaluació cognitiva de CogniFit permet valorar amb precisió les diferències cognitives entre adults majors sans i amb insomni.. Span de memòria [t(97)=2.77, p<.007], en la integració de les tasques de dues dimensions (visual i semàntica) [t(97)=2.03, p<.049], en el temps de reacció de l'atenció sostinguda [F(1, 392)=12.35, p<.0001], en l'estimació de temps [t(97)=2.42, p<.017], i en el funcionament executiu [t(96)=2.02, p<.045].

Context

Les persones majors tenen una major probabilitat de sofrir insomni (2%-50%). En aquest grup de la població, si bé existeixen certs factors que predisposen a aquest trastorn del somni (com la jubilació, el duel, l'aïllament social o la discapacitat), l'insomni sol ser degut a diferents causes: primàries, mèdiques, psiquiàtriques, farmacològiques. A més, es dóna una alta comorbilitat amb altres trastorns. Les persones majors solen trobar una major dificultat per a quedar-se adormit, una major activació durant el somni, més canvis d'estadis del somni, més despertessis, gaudeixen d'un menor temps de somni i d'un pitjor descans.

L'envelliment de per si mateix s'associa a un pitjor funcionament cognitiu. Això afecta normalment a capacitats cognitives molt rellevants per al dia a dia, com l'atenció, la inhibició i la memòria. De fet, la prevalença d'alteracions cognitives greus en la població major és del 4% al 10%.

L'insomni crònic en l'edat avançada té un impacte negatiu significatiu en la qualitat de vida i augmenta el risc cardiovascular. Donada l'estreta relació entre el somni i les capacitats cognitives, és important conèixer les relacions entre l'insomni crònic en l'edat avançada i el funcionament cognitiu en persones majors.

Metodologia

Participants

Un total de 99 adults majors i independents (36 homes i 63 dones), amb una mitjana de 72.3 anys d'edat, van participar en l'estudi. Es van excloure de l'estudi a tots els voluntaris que tinguessin algun trastorn mèdic important, que prenguessin medicació que afectés el sistema nerviós, que tinguessin historial de trastorns psiquiàtrics, que tinguessin demència o depressió.

Per a considerar que un participant tenia insomni, es van seguir els següents criteris: (a) que triguessin almenys 31 minuts a agafar el son, (b) que ocorri almenys 3 nits a la setmana, (c) durant almenys 6 mesos. Això va ser avaluat a través del Mini Sleep Questionnaire i del Technion Sleep Questionnaire. En funció de les seves respostes, els usuaris van ser dividits en dos grups: adults majors amb insomni (N=35, mitjana d'edat=73.7, SD=5.7) i adults majors sense insomni (N=64, mitjana d'edat=71.6, SD=5.7).

El estado cognitivo de cada participante se midió de manera individual a través de la herramienta de evaluación y entrenamiento cognitivo online de CogniFit.

Anàlisis

Per a portar treballar les dades es va aplicar anàlisis de variància (ANOVA) de disseny mixt bidireccional, usant el grup com a variable entre-factors i el temps de reacció com a variable intra-subjectes. Es va aplicar una t de Student per a mostres independents, amb la finalitat de comparar les diferències entre els participants amb insomni i els sans. Finalment, es va emprar el test de Chi quadrat com a prova no paramètrica.

Resultats i conclusions

Es va comprovar que tots dos grups eren equiparables en tant a l'edat, el gènere, els anys d'educació, puntuació de depressió, estat de salut física, consum de somnífers i habilitat a l'ordinador. Tampoc va haver-hi diferències en la durada total del somni, encara que sí que va haver-hi diferències significatives en l'eficiència del somni, despertessis i en el temps que trigaven a quedar-se adormits. Respecte a l'estat cognitiu, es van detectar diferències significatives entre els usuaris amb insomni i els sans en el span de memòria [t(97)=2.77, p<.007], en la integració de les tasques de dues dimensions (visual i semàntica) [t(97)=2.03, p<.049], en el temps de reacció de l'atenció sostinguda [F(1, 392)=12.35, p<.0001], en l'estimació de temps [t(97)=2.42, p<.017], i en el funcionament executiu [t(96)=2.02, p<.045].

Els resultats indiquen que l'insomni crònic en adults majors està associat una deterioració en el rendiment cognitiu. De fet, els adults majors sans van tenir millors resultats en gairebé tots els aspectes cognitius mesurats que els adults majors amb insomni. Aquesta diferència va ser especialment marcada en el span de memòria, en la integració de les tasques de dues dimensions (visual i semàntica), a dirigir l'atenció a un objectiu, en l'estimació del temps i en el funcionament executiu (planificació).