CogniFit - Memòria a Llarg Termini (MLT)

Què és la memòria a llarg termini?

La memòria a llarg termini (MLT) es pot definir com el mecanisme cerebral que ens permet codificar i retenir una quantitat pràcticament il·limitada d'informació durant un període llarg de temps. Els records que emmagatzemem en la memòria a llarg termini poden durar des d'uns segons fins a diversos anys.

La memòria a llarg termini és un element clau per realitzar les nostres tasques quotidianes sense errors i de forma autònoma. Aquest tipus de memòria fa referència a la capacitat del cervell per emmagatzemar fets, coneixements o destreses i recuperar més tard aquests records. La memòria a llarg termini és una capacitat molt àmplia i complexa que implica una gran quantitat d'estructures cerebrals. Per això mateix, és molt sensible al dany cerebral. Afortunadament, la pràctica i l'entrenament cognitiu pot millorar aquesta important funció cognitiva.

El programa capdavanter en entrenament cerebral de CogniFit permet activar i enfortir la nostra memòria i altres importants capacitats cognitives. Els seus jocs mentals han estat dissenyats per estimular determinats patrons d'activació neuronal. L'activació repetida d'aquests patrons cognitius pot ajudar a enfortir les connexions neuronals implicades en la memòria i establir noves sinapsis capaces de reorganitzar i recuperar funcions cognitives més febles o danyades.

Avaluació de la memòria

Una bona capacitat de memòria resulta imprescindible per a realitzar les nostres activitats quotidiana de manera autònoma i sense errors. Per això, és important conèixer i avaluar l'estat de la nostra memòria. CogniFit disposa d'una sèrie de tests per a mesurar la memòria (en concret, la memòria fonològica a curt termini, la memòria contextual, la memòria a curt termini, la memòria no verbal, la memòria visual a curt termini, la memòria de treball i el reconeixement), basats en els clàssics Continous Performance Test (CPT, de Conners), en la prova de dígits directes i indirectes de la Wechsler Memory Scale (WMS), en el NEPSY (de Korkman, Kirk i Kemp), en el Test of Variables of Attention (TOVA), en el Memory Malingering (TOMM), en el Test de la Torre de Londres (TOL) i en la Visual Organisation Task (VOT). Aquests tests, a més de mesurar memòria, també avaluen temps de resposta, velocitat de processament, denominació, percepció visual, monitoratge, planificació, escanejo visual i percepció espacial.

• Test Seqüencial WOM-ASM: A la pantalla apareixen una sèrie de boles amb diferents nombres. S'hauran de memoritzar la sèrie de nombres per poder repetir-los posteriorment. En primer lloc, la sèrie estarà formada per un sol nombre, però anirà incrementant progressivament fins que es cometi algun error. Caldrà reproduir cada sèrie de nombres després de cada presentació.
• Test d'Indagació REST-COM: Apareixen objectes durant poc temps. Després s'ha de seleccionar la paraula que correspongui amb les imatges presentades, al més ràpidament possible.
• Test d'Identificació COM-NAM: Es presentaran objectes mitjançant imatge o so. Haurem de dir en quin format (imatge o so) ha aparegut l'objecte l'última vegada, o si no ha aparegut prèviament.
• Test de Concentració VISMEM-PLA: Apareixeran estímuls posicionats a la pantalla i distribuïts de manera aleatòria. Seguint un ordre, els estímuls s'aniran il·luminant juntament amb l'aparició d'un so fins a completar la sèrie. Durant la presentació, cal parar atenció tant als sons com a les imatges il·luminades. En el torn de l'usuari, caldrà recordar l'ordre de la presentació dels estímuls per reproduir-los en el mateix ordre que hagin estat presentats.
• Test de Reconeixement WOM-REST: Apareixen tres objectes a la pantalla. Primer caldrà recordar l'ordre de presentació dels tres objectes tan ràpid com sigui possible. Posteriorment, apareixeran quatre sèries de tres objectes, alguns d'ells diferents dels presentats, i caldrà detectar la seqüència inicial en el mateix ordre.
• Test de Recuperació VISMEM: Apareixeran imatges a la pantalla durant aproximadament cinc o sis segons. Durant aquest temps, cal intentar recordar la quantitat més gran d'objectes que apareguin a la imatge. Esgotat aquest temps, la imatge desapareix i s'ofereixen diferents opcions, entre les quals l'usuari ha de detectar la correcta.

Exemples de memòria a llarg termini

• La gran majoria dels coneixements que adquirim en àmbits acadèmics són emmagatzemats en la nostra memòria semàntica. Per tant, quan estudiem o recordem la geografia del nostre país, anatomia, química, matemàtiques o qualsevol altra assignatura, estem engegant la nostra memòria a llarg termini.
• Si treballem en un restaurant i hem de recordar quin plat ha demanat cada comensal de cadascuna de les taules, farem ús de la nostra memòria episòdica. El mateix ocorre quan recordem als clients habituals, per exemple.
• Quan aprenem a muntar amb bicicleta, ens sol costar molt desplaçar-nos uns metres sense caure. Això és perquè encara no sabem com moure els músculs de la manera adequada. En canvi, quan hem practicat prou, la nostra memòria procedimental s'encarrega de les habilitats motores que hem aconseguit automatitzar. Això ens permetria muntar amb bicicleta amb normalitat. Alguna cosa semblant ocorre quan aprenem a conduir un automòbil.
• Per recordar on hem deixat el cotxe, el carregador del telèfon, quin és la capital del nostre país o qualsevol tipus d'informació que hàgim de retenir d'un dia per a un altre, utilitzarem la nostra memòria a llarg termini.

Patologies i trastorns associats a problemes en la memòria a llarg termini

Només l'oblit no és un problema de la memòria. De fet, la memòria tendeix a desfer-se de la informació que menys utilitzem, especialment amb l'avanç de l'edat, i és un esdeveniment completament normal. No obstant això, també existeix l'oblit patològic, que seria la incapacitat d'incorporar nous records (amnèsia anterògrada) i/o la incapacitat de recuperar records del passat (amnèsia retrògrada). En el pol oposat, estaria la hipermnèsia, és a dir, l'accés involuntari a detallats records, com en el cas del trastorn per estrès posttraumàtic. A més, també cal destacar que el contingut dels records pot ser alterat en alguns trastorns, com la Síndrome de Korsakoff, en el qual la persona s'inventa de manera involuntària els records que no és capaç de rememorar.

El trastorn de memòria per excel·lència és la Malaltia d'Alzheimer (on està afectada la memòria episòdica, principalment), encara que també es poden donar problemes de memòria en altres demències, com en la demència semàntica (on el sistema de memòria afectat és la memòria semàntica) o la Malaltia de Parkinson (on està afectada la memòria procedimental). En aquests casos, acostumen a donar-se combinades les amnèsies retrògrades i anterògrades. En els traumatismes cranioencefàlics i en el dany cerebral per ictus, també és freqüent que aparegui amnèsia anterògrada (sent aquesta més comuna que la retrògrada). En tots aquests casos no és estrany que apareguin confabulacions. A més, el consum de certes drogues i substàncies també pot provocar la pèrdua transitòria o permanent de memòria.