CogniFit - Parts del cervell. Anatomia del cervell

De quines parts es compon el nostre cervell? El cervell humà és un dels òrgans més complexos del nostre cos. Es compon de diverses parts o estructures que realitzen diferents funcions. El cervell i les seves parts treballen de forma coordinada i unitària. Per a això, les diferents parts del cervell usen les milers de connexions que estableixen entre si, i amb la resta del cos. A continuació et vam mostrar una descripció de l'estructura del cervell, les diferents parts del cervell humà i les seves funcions.

Estructura del cervell

El cervell humà forma part del Sistema Nerviós Central (SNC). En el SNC distingim dues parts: l'encèfal i la medul·la espinal.

• L'encèfal és la part central del SNC que està tancada i protegida dins del crani. El cervell seria tan sols una part de tot l'encèfal (encara que es podria dir que és la part més representativa).
• La medul·la espinal és un llarg cordó blanquinós localitzat en el canal vertebral i que actua com una espècie d'autopista encarregada de transmetre tota la informació que proporciona el cervell a la resta del cos.

Per tant, el cervell i l'encèfal no és el mateix. Per a poder diferenciar bé entre què és encèfal i què és cervell, hem de conèixer la divisió del desenvolupament embrionari del SNC. A grans trets, durant el seu desenvolupament,l'encèfal dels humans està dividit en tres “cervells” diferenciats segons el seu nivell de desenvolupament filogenètic: Romboencèfal ("Cervell cabal o posterior"), Mesencèfal ("Cervell mitjà") i Prosencèfal ("Cervell anterior").

EL ROMBENCèFAL, O CERVELL POSTERIOR: És l'estructura més antiga i menys evolucionada, present en totes les espècies vertebrades. L'estructuració i l'organització del cervell posterior és la més senzilla de les tres. És l'encarregat de regular les funcions bàsiques per a la supervivència i per al control del moviment. Les lesions en aquestes estructures poden conduir a la mort, coma o discapacitats greus. Està situat just en la part superior de la medul·la espinal, i està format per diverses estructures:

• Mielencèfal: Aquesta estructura evolucionarà en el bulb raquidi. Ajuda a controlar les funcions automàtiques com la respiració, de la pressió sanguínia, el rítmo cardíac, la digestió…etc.
• Metencèfalo: Aquesta estructura envolucionará en dues parts diferenciades: el pont encefàlic (també conegut com a pont de Veroli, protuberància anular o cerbral). i el cerebel. Per part seva, el pont encefàlic\ és la porció del tronc de l'encèfal que se situa entre el bulb raquidi i el mesencèfal. Té com a funció connectar la medul·la espinal i el bulb raquidi amb les estructures superiors dels hemisferis del còrtex cerebral i/o amb el cerebel. Està implicat en el control de funcions automàtiques del cos i té un paper important en els nivells d'excitació (estat d'alerta) i consciència, i en la regulació del somni. En canvi, el cerebel es localitza sota els hemisferis cerebrals, sent la segona estructura més gran de l'encèfal. En el cerebel s'integra tota la informació que arriba de les vies sensitives i motores del cervell, per la qual cosa la seva funció principal és la del control del moviment. També ajuda a controlar la postura i l'equilibri, així com possibilita que la gent aprengui a moure's, a caminar, a anar amb bicicleta… A més, també està implicat en algunes activitats cognitives relacionades amb el llenguatge, les capacitats visuoespacials, la memòria, les funcions executives, l'atenció o, fins i tot, les emocions. Un mal en aquesta estructura pot produir problemes de moviment, coordinació i control postural, però també provoca disfuncions en processos cognitius superiors amb els que està connectat.

EL MESENCÈFAL O CERVELL MITJÀ: És l'estructura que uneix el cervell posterior amb l'anterior, conduint els impulsos motors i sensitius entre ells. El seu correcte funcionament és un prerequisit per a l'experiència conscient. Les lesions en aquest àrea del cervell poden ser responsables, entre altres coses, d'alguns trastorns del moviment com a tremolors, rigidesa, moviments estranys…

EL PROSENCÈFAL O CERVELL ANTERIOR: Es tracta de l'estructura de l'encèfal més desenvolupada, evolucionada i amb una organització i complexitat més elevada. Consta de dues parts principals:

• Diencèfal: Queda ocult pels hemisferis cerebrals, per la qual cosa se situa""dins"" del cervell. Està format per estructures tan importants com el tàlem i l'hipotàlem. El Tàlem és com una estació de relleu per a la informació que maneja el cervell: transmet la majoria dels senyals sensorials percebuts (auditives, visuals i les del tacte) i permet que es processin en altres parts del cervell. També està implicat en el control motor. L'Hipotàlem , en canvi, és una glàndula situada en la zona central de la base del cervell. Té un paper molt important en la regulació de les emocions i de moltes altres funcions corporals com l'apetit, la set i el somni.
• Telencèfal o el “cerebrum”: És el que coneixem col·loquialment com a ""cervell"". Abasta tota l'escorça cerebral (la capa rugosa de matèria grisa, amb solcs i plecs que cobreix gran part de les estructures anteriorment citades), els ganglis basals, l'hipocamp... Durant el desenvolupament embriològic, es pot diferenciar entre ""neoestriat"", ""paleoestriat"" i ""arquiestriat"".

Anatomia cerebral i les seves funcions

Al seu torn, en el cervell o "cerebrum" (corresponent al telencèfal) podem diferenciar diferents àrees. Les diferents parts del cervell i les seves funcions principals són:

ELS GANGLIS BASALS: Són unes estructures neuronals subcorticals, és a dir, que queden cobertes per l'escorça cerebral (o hemisferis del cervell). La seva principal funció consisteix a iniciar i integrar el moviment. Reben la informació del còrtex cerebral i del tronc de l'encèfal, la processen i la projecten de nou al còrtex, a la medul·la i al tronc encefàlic per a permetre la coordinació del moviment. Està format de diverses estructures:

• Nucli caudat: és un nucli en forma de "C", que està implicat en el control del moviment voluntari, encara que també està involucrat en processos d'aprenentatge i memòria.
• Putamen: s'encarrega de la preparació i de l'execució dels moviments de les extremitats.
• Globo pàl·lid: la seva funció principal és la de regular els moviments automàtics i no conscients.
• Amígdala: exerceix un paper clau en les emocions, sobretot en la de la por. L'amígdala ajuda a emmagatzemar i classificar els records carregats d'emocions.

EL CÒRTEX CEREBRAL: L'escorça cerebral és una capa formada per matèria grisa (nuclis neuronals). A simple vista es poden veure gran quantitat girs, protuberàncies i circumvolucions, la qual cosa li aporta el seu aspecte característic. Aquesta estranya disposició permet augmentar l'àrea d'escorça cerebral disponible dins del nostre crani. Les circumvolucions estan delimitades pels solcs o cissures cerebrals. A més, aquelles cissures que són especialment profundes, són denominades fissures. El còrtex es divideix en dos hemisferis: l'hemisferi dret i l'hemisferi esquerre. Es troben separats per la fissura interhemisfèrica (o longitudinal) i units per una estructura anomenada cos callós. Que permet la transmissió d'informació entre tots dos hemisferis. En termes generals, podem dir que cada hemisferi controla un costat del cos, però els controls està invertits: l'hemisferi esquerre controla el costat dret del cos i l'hemisferi dret controla el costat esquerre. A aquest fenomen se li ha dit lateralització del cervell.

CADA HEMISFERI, Al seu torn, ESTÀ DIVIDIT EN 4 LÒBULS. Aquests lòbuls estan delimitats per quatre cissures cerebrals: cissura central o de Roland, cissura lateral o de Silvi, cissura parieto-occipital i la cissura cinglar. Les àrees d'escorça cerebral que queden entre aquestes cissures són les que coneixem com a lòbuls:

• Lòbul frontal: És el lòbul cerebral més gran de l'escorça cerebral. Està situat en la part davantera, just darrere del front. S'estén des de la part més anterior fins a la cissura de Roland. És el centre de comandament i control del cervell humà: "el gran director d'orquestra". Està íntimament relacionat amb les funcions executives (Miller, 2000; Miller & Cohen, 2001), per la qual cosa s'involucra en la planificació, el raonament i la resolució de problemes, el judici i el control d'impulsos, i també en la regulació d'emocions, com l'empatia i la generositat, i la conducta.
• Lòbul temporal: Queda separat dels lòbuls frontal i parietal per la cissura de Silvi i els límits del lòbul occipital. Es troba situat en els laterals dret i esquerre del cervell. Intervé en el processament auditiu i del llenguatge. També està implicat en les funcions de memòria i en la gestió d'emocions.
• Lòbul parietal: Ocupa l'àrea compresa entre la cissura de Roland i la part superior de la cissura parietooccipital. Està encarregat de la integració de la informació sensorial. Contribueix al processament del dolor i del tacte entre altres importants funcions.
• Lòbul occipital: Està delimitat pels extrems posteriors dels lòbuls parietal i temporal (en la part posterior del cervell). S'ocupa principalment de la visió (encara que delega el processament d'alguns subprocessos de la visió a altres lòbuls) (Kosslyn, 1994). Analitza aspectes com la forma, el color i el moviment per a interpretar i treure conclusions de les imatges visuals.
• Alguns autors parlen d'un cinquè lòbul, el Lòbul límbic: El sistema límbic està format per diverses estructures prosencefàliques, entre elles l'amígdala, el tàlem, l'hipotàlem, l'hipocamp, l'escorça cinglada i el cos callós, entre altres. El sistema límbic gestiona les respostes fisiològiques davant els estímuls emocionals. Es relaciona amb la memòria, atenció, emocions, instints sexuals, personalitat i conducta.

Referències

Squire, L.R. (1992) Memory and the hippocampus: a synthesis from findings with rats, monkeys and humans. Psychol Rev, 99, pp.195-231.

Miller, E. K. (2000). The prefrontal cortex and cognitive control. Nat Rev Neurosci, 1 (1), 59-65.

Miller, E. K. y Cohen, J. D. (2001). An integrative theory of prefrontal cortex function. Annu Rev Neurosci, 24, 167-202.

Kosslyn, S.M. (1994) Image and brain: thre resolution of the imaginery debate. Cambridge, Mass; MIT Press.