L'entrenament cognitiu combinat amb l'entrenament de l'activitat física millora les capacitats cognitives més que qualsevol dels dos per separat? Un assaig controlat aleatori de quatre condicions entre adults majors sans
Publicació científica sobre els efectes positius de l'entrenament cognitiu en gent gran
Gestiona còmodament els pacients de les recerques des de la plataforma per a investigadors
Avalua i entrena fins a 23 habilitats cognitives als participants del teu estudi
Comprova i compara l'evolució cognitiva dels participants per a les dades del teu estudi
Autora: Evelyn Shatil1,2.
- 1. CogniFit Inc., New York, USA.
- 2. The Center for Psychological Research, Max Stern Academic College of Emek Yezreel, Jezreel Valler, Israel.
Revista: Frontiers in Aging Neuroscience (2013), vol. 5 (8): 1-12.
Cita aquest article (formato APA):
- Shatil, E. (2013). Does combined cognitive training and physical activity training enhance cognitive abilities more than either alone? A four-condition randomized controlled trial among healthy older adults. Frontiers in Aging Neuroscience, vol. 5 (8), pp.1-12.
Conclusió de l'estudi
Les persones majors que usen CogniFit, o que combinen CogniFit amb activitat física, milloren el seu estat cognitiu més que les persones que només realitzen activitat física o que tan sols llegeixen.Atenció dividida (t=−3.48; p=0.001), Coordinació ull-rajo (t =−10.84; p<.001), Denominació (t =− 5.66; p<.001), Velocitat de processament (t =− 5.17; p<.001), Escaneig visual (t=− 3.41; p=0.002), i Memòria de treball (t=− 4.56; p<.001).
Resum de l'estudi
L'objectiu d'aquest estudi era conèixer com contribueixen l'entrenament cognitiu mitjançant CogniFit (Grup Cognitiu), l'activitat física (Grup Físic), la combinació d'ambdues activitats (Grup Combinat) i la lectura (Grup Control) a la millora de l'estat cognitiu de les persones grans. A través d'aquest assaig controlat i aleatoritzat de quatre condicions, es va poder veure que els adults grans del Grup Cognitiu i del Grup Combinat van aconseguir una millora del seu estat cognitiu significativament més gran que els del Grup Control i els del Grup Físic. Les capacitats cognitives que van mostrar millora van ser la Coordinació ull-mà, Memòria de treball, Memòria a llarg termini, Velocitat de processament, Escaneig visual i Denominació. De fet, les persones del Grup Físic i del Grup Control no van trobar millora del pretest al postest. Això significa que l'entrenament cognitiu de CogniFit és efectiu a l'hora de millorar les capacitats cognitives i que és el responsable principal de la millora en el Grup Combinat.
Context
Les persones majors tenen un alt risc de perdre autonomia i qualitat de vida com a conseqüència de la deterioració cognitiva derivada de l'augment de l'edat. Per evitar o reduir aquesta deterioració, s'han buscat diverses estratègies per prevenir-ho i per millorar l'estat cognitiu dels nostres majors. Les recerques s'han centrat principalment en tres possibilitats: l'entrenament cognitiu, l'entrenament físic i un entrenament que combini activitats cognitives i físiques.
L'activitat física s'ha relacionat amb millores en diferents camps de la salut, incloent-hi l'estat cognitiu. Les millores cognitives derivades de l'entrenament físic s'han trobat principalment a les àrees d'Atenció i de Funcions Executives. No obstant això, hi ha recerques que assenyalen que aquestes millores no es mantenen a llarg termini.D'altra banda, l'entrenament cognitiu computeritzat, com el de CogniFit, ha demostrat en nombroses ocasions que pot provocar beneficis a les diferents àrees cognitives.
Metodologia
Participants
Tots els participants van ser voluntaris sans, d'edat avançadai residents a la comunitat Lakeview de retir de Lenexa, Kansas. Van acudir en resposta a correus, trucades telefòniques, pamflets, o durant un “dia informatiu” en el qual es va parlar de l'estudi.
Es van excloure les persones que haguessin patit un infart cerebral o cardíac en els últims 5 anys, que prenguessin fàrmacs que poguessin alterar l'estat cognitiu, o que tinguessin una puntuació menor o igual a 23 en el MMSE (Mini Mental State Examination). En canvi, els participants necessitaven tenir una visió i audició correcta i estar d'acord amb participar en les activitats de l'estudi.
Els criteris d'inclusió van ser: tenir la visió corregida, tenir la capacitat d'escoltar correctament les instruccions, comunicar-se amb els experimentadors, estar d'acord amb participar en les avaluacions i en els entrenaments durant l'estudi, completar un historial mèdic i obtenir l'aprovació mèdica.
Disseny
Per mitjà d'un disseny aleatoritzat i controlat de quatre grups (Cognitiu, Físic, Combinat i Control) es busca avaluar l'eficàcia de l'entrenament cognitiu, de l'activitat física i de la combinació d'aquests entrenaments per millorar l'estat cognitiu dels ancians sans.
Un cop finalitzada la recollida de dades de l'estudi, podrem descarregar-nos en el nostre ordinador els resultats de cada participant per procedir a la seva anàlisi.
Intervenció en el Grup Físic
Donada l'avançada edat dels participants (el 59% tenia 80 anys o més), no es podia realitzar exercici aeròbic intens. Per tant, es van dissenyar sessions d'escalfament (10 minuts), entrenament cardiovascular estan asseguts i dempeus (15 minuts), exercicis aeròbics suaus (5 minuts), entrenament de força (10 minuts), entrenament de flexibilitat (5 minuts) i una breu sessió de relaxació. Aquells que inicialment no van poder realitzar la sessió completa d'exercici, van realitzar només les activitats que si podien.
Intervenció en el Grup Combinat
Els participants del Grup Combinat van compatibilitzar l'entrenament del Grup Cognitiu (usant CogniFit) amb l'entrenament del Grup Físic. Com a resultat, aquests participants van realitzar el doble d'activitats que els dels grups d'entrenament exclusivament cognitiu o físic.
Intervenció en el Grup Control
Els participants del Grup Control van llegir exclusivament el llibre sobre envelliment actiu durant el temps que va durar l'estudi. Els participants havien de llegir a les seves cases fragments del llibre i assistir a reunions en les quals es discutia durant 60 minuts sobre les millors maneres per aconseguir els objectius proposats en el llibre.
Variables mesurades
Per realitzar el pretest i el postest, es va emprar la Bateria d'avaluació cognitiva general de CogniFit (CAB). Per mitjà de 15 tasques d'avaluació, es van mesurar diferents capacitats cognitives, com l'atenció focalitzada, l'atenció dividida, la inhibició, la flexibilitat cognitiva, la planificació, la memòria de treball i la coordinació ull-mà. Es van emprar tres sessions de 15 minuts per aplicar l'avaluació completa.
Anàlisis estadístiques
Mitjançant l'SPSS 18, es van realitzar models lineals generals per a mesures repetides amb la finalitat d'investigar els efectes de les intervencions en cadascuna de les habilitats cognitives avaluades. La variable en l'anàlisi intra-grups va ser el Temps, amb dos nivells (pretest i postest). Les dues variables inter-subjecte van ser la d'entrenament Cognitiu i la d'entrenament Físic, amb dos nivells (entrenament realitzat i entrenament no realitzat). Aquest model permet analitzar les diferents interaccions:
- Temps x Entrenament Cognitiu.
- Temps x Entrenament Físic.
- Temps x Entrenament Cognitiu x Entrenament físic.
Resultats i conclusions
Mitjançant les comparacions inter-grup es va saber que tots els participants tenien un rendiment similar a l'inici de l'estudi en el pretest. Els participants que van realitzar algun tipus d'entrenament cognitiu (Grup Cognitiu i Grup Combinat) amb CogniFit van millorar diverses habilitats cognitives verbals i no verbals en comparació amb aquells participants que no van realitzar cap tipus d'entrenament cognitiu (Grup Físic i Grup Control). Les habilitats en qüestió van ser la Coordinació ull-mà, la Memòria de treball, la Velocitat de processament, l'Escaneig visual i la Denominació. Mitjançant la d de Cohen, es va poder observar que la grandària de l'efecte per a aquestes millores va ser mitjà (d de Cohen =.6 o .7) o gran (d de Cohen =.8).
En l'anàlisi intra-grup es va poder observar que el Grup Cognitiu va mostrar una millora significativa després de l'entrenament amb CogniFit en Atenció dividida (t=−3.48; p=0.001), Coordinació ull-mà (t =−10.84; p<.001), Denominació (t =− 5.66; p<.001), Velocitat de processament (t =− 5.17; p<.001), Escaneig visual (t=− 3.41; p=0.002), i Memòria de treball (t=− 4.56; p<.001). En el cas del Grup Combinat, la millora va ser en la Coordinació ull-mà (t =− 9.602; p<.001), en la Denominació (t =− 3.246; p=0.003), i en la Velocitat de processament (t =−4.695; p<.001). En canvi, no va haver-hi cap millora significativa després de l'entrenament en el Grup Físic ni en el Grup Control.
De tot això s'extreu que les persones que van realitzar l'entrenament cognitiu amb CogniFit van tenir una millora significativa de diverses capacitats cognitives. L'entrenament cognitiu sistemàtic de CogniFit aprofita la plasticitat cerebral i indueix canvis en les funcions cognitives. La literatura científica indica que aquestes millores cognitives poden tenir un impacte positiu en la qualitat de vida i en l'autonomia dels adults majors. Al seu torn, les dades contradiuen la creença que l'activitat física aeròbica és el mecanisme principal de millora cognitiva. De fet, segons les dades, el mecanisme més rellevant per a la millora cognitiva seria l'entrenament cognitiu. D'aquesta manera, les persones ancianes que no tinguin la possibilitat de realitzar exercici aeròbic, podran mantenir el seu estat cognitiu a través d'eines com CogniFit.