CogniFit - Pèrdua de Memòria

El nostre cervell utilitza diferents estructures per treballar amb diferents tipus de memòria. Les dues modalitats principals de memòria són: lamemòria a curt termini i la memòria a llarg termini.Encara que es puguin donar disfuncions, o pèrdua de memòria en totes dues, ens centrarem en la memòria declarativa a llarg termini.

• La Memòria a Curt Terminireté informació limitada durant una petita quantitat de temps.
• La Memòria a Llarg Termini emmagatzema durant molt temps una gran quantitat d'informació complexa. És el que entenem popularment com "memòria". A més hi ha dos tipus de memòria a llarg termini: La Memòria No Declarativa o Implícita (anar en bicicleta, conduir) i la Memòria Declarativa o Explícita, utilitzada per recordar experiències personals o el nostre coneixement sobre el món (com es diu un familiar, on vaig deixar les claus, qui governa el meu país, què ha passat fa cinc minuts o fa cinc mesos)./li>

Què és la pèrdua de memòria i els símptomes

Quan oblidem una cosa, el més habitual no és que "perdem" el record, sinó que el nostre cervell "no trobi el camí" fins al record que intentem trobar. Els oblits "patològics" s'anomenen amnèsies. Algunssímptomes de pèrdua de memòria poden ser:

• Perdre objectes personals freqüentment.
• Tenir dificultats per trobar les paraules adequades.
• Fer les mateixes preguntes en una conversació, o explicar diverses vegades la mateixa història.
• No recordar si hem fet alguna cosa, com per exemple, prendre un medicament.
• Desorientar-se o perdre's en llocs coneguts.
• Confondre's d'any, o de dia de la setmana.
• Tenir dificultats per recordar cites o esdeveniments.
• Problemes per seguir instruccions o prendre decisions.

Tipus de pèrdues de memòria: Transitòria i Permanent

Les pèrdues de memòria es poden presentar de dues formes: transitòria i permanent.

• La pèrdua de memòria transitòriaconsisteix en l'oblit d'una informació que, després d'un temps d'amnèsia, torna a la nostra memòria. Per exemple, si som incapaços de recordar un nom, però ho recordem una hora més tard, o si som incapaços només despertar de recordar que va passar la nit anterior després d'haver ingerit molt d'alcohol, serien pèrdues de memòria transitòries.
• La pèrdua de memòria permanent seria la informació que perdem i no som capaços de recuperar. Si no som capaços de recordar, encara que ens ho recordi una altra persona, on hem deixat les claus de casa o ens oblidem que ahir va venir el nostre germà a visitar-nos, estaríem davant d'una pèrdua de memòria permanent.

Causes de pèrdua de memòria: Problemes mèdics, emocionals i l'edat

Hi ha diversos factors que poden provocar pèrdues de memòria involuntàries, tant en joves com en ancians. Molts d'aquests factors no són deguts a un mal funcionament de la memòria, sinó a interferències d'altres capacitats cognitives (com l'atenció) o de certes substàncies (com els medicaments).

• Pèrdua de memòria per causes de salut que, en la major part dels casos, poden ser tractats: Els efectes secundaris d'alguns medicaments, una mala alimentació deficitària en vitamines B6, B9 i B12 poden provocar pèrdues de memòria transitòries, l'abús d'alcohol, els problemes de tiroides, ronyons o fetge, la manca d'oxigen al cervell (com en els ictus), els trastorns cranioencefàlics (cops al cap), tractaments per al càncer (quimioteràpia o radioteràpia), tumors o infeccions cerebrals, problemes emocionals (com la depressió) i l'ansietat (com en el Trastorn d'Estrès postraumàtic).
• Pèrdua de memòria per estrès, ansietat i altres problemes emocionals: A més, l'estrès, l'ansietat i algunes conseqüències derivades d'emocions com la ira poden provocar oblits. Si tenim un accident de cotxe, l'estrès pot fer que perdem els records del que ha passat aquest mateix matí. Però, en general, aquests oblits es produeixen perquè centrem la nostra atenció en estímuls amenaçadors, i traiem importància al que ens envolta. Així, podem recordar bé el que ens produïa aquestes emocions tan intenses, però res més del que ha passat durant aquest temps. És el cas del Trastorn d'Estrès postraumàtic i del Trastorn Obsessiu Compulsiu. En ambdós trastorns, la persona es centra tant en l'episodi angoixant o en una obsessió, que acaba per no recordar res més.
• Pèrdua de memòria per l'edat i l'envelliment normal: Tot i que els oblits i els trastorns de memòria no són exclusius de la gent gran, és cert que són la població més susceptible a aquest tipus de problemes. Amb l'edat, la capacitat d'aprenentatge i la qualitat de la memòria pot deteriorar-se fins i tot sense la presència de patologia. No obstant això, quan aquests problemes comencen a ser més severs del que és normal, podem estar parlant d'un Deteriorament Cognitiu Lleu o, si és més greu, d'una demència.
• Pèrdua de memòria derivada de problemes emocionals en persones grans: És habitual que les persones grans se sentin soles per haver perdut a éssers estimats, o no se sentin útils en deixar de treballar. Amb aquests canvis és normal que una part de la gent gran pateixin trastorns emocionals, com la depressió. Els ancians deprimits poden tenir oblits i confondre els seus símptomes amb l'Alzheimer o un altre problema de memòria. La depressió pot provocar problemes de memòria severs tant en persones grans com en joves, però en ancians és imprescindible realitzar un diagnòstic diferencial adequat per distingir-lo de l'Alzheimer. Encara que els problemes de memòria en persones deprimides poden ser menys rellevants que en altres patologies, cal atendre al més aviat possible els problemes emocionals que estiguin patint.
• Pèrdua de memòria per deteriorament cognitiu lleu: El deteriorament cognitiu lleu és un trastorn que cursa amb pèrdua de memòria, però no impedeix a la persona que el pateix realitzar les seves activitats diàries. Alguns estudis assenyalen que el Deteriorament Cognitiu Lleu pot ser un indicador de la demència tipus Alzheimer, encara que no tots els casos de deteriorament cognitiu lleu acabin derivant en Alzheimer.
• Pèrdua de memòria degut a demència: És un dels problemes més importants que afecten la gent gran, tot i que no és una conseqüència normal de l'envelliment. Consisteix en l'aparició, generalment crònica, de problemes cognitius, com ara problemes de la memòria, de la parla, del comportament, etc. Hi ha diferents tipus de demència, però la demència més comuna és la Malaltia d'Alzheimer.
• Pèrdua de memòria causada per la malaltia d'Alzheimer: En aquesta malaltia, unes proteïnes anomenades "beta-amiloide" s'acumulen en les neurones formant plaques senils, fins que acaben per inutilitzar a aquestes neurones. Això deriva en un deteriorament progressiu i greu de la memòria, problemes en l'orientació (és fàcil que no sàpiga en quin lloc o quin dia està), en el càlcul i, en general, per realitzar les seves activitats del dia a dia. La gravetat de la malaltia varia segons l'estadi en què es trobi. En una fase lleu, la persona amb la Malaltia d'Alzheimer pot mostrar oblits importants, perdre's en llocs coneguts, mostrar-se desconnectada de les seves activitats i de les converses, pot tenir problemes per saber en quina data està, mostrar símptomes de depressió i hostilitat. En una fase moderada, els oblits són més importants, podent oblidar noms o coses que han succeït pocs minuts abans, té dificultats per fer la compra o cuinar, pot descuidar la seva higiene personal, tenir problemes en la parla o mostrar agressivitat, tendeix a perdre i, en definitiva, es fa inviable el dia a dia sense ajuda externa. En una fase avançada, pot presentar problemes per menjar o per comprendre qualsevol cosa, no reconeix a parents i amics, arribant a mostrar comportaments inadequats en públic. En aquesta fase, la persona es torna totalment dependent

Prevenir la pèrdua de memòria

Els factors que s'han mostrat més eficaces per prevenir o alentir l'avanç de l'Alzheimer o altres problemes de memòria són: un son adequat , una bona dieta, l' exercici físic, la vida social activa i les activitats cognitives. El cervell actua de manera semblant als nostres músculs, de manera que, com més l'utilitzem, en millor forma serà. Si, en canvi, no nodrim bé el nostre cervell, ni l'oxigenem adequadament per mitjà de l'exercici i no fem ús de les nostres capacitats socials i cognitives, tendirà a atrofiar-se. Per això, portar una vida activa i saludable pot ser molt beneficiós per a la nostra memòria. ACogniFitdisposem d'un ampli nombre d'activitats validades científicament per mantenir actiu el nostre cervell i entrenar les nostres capacitats cognitives. A més, l'activitat cognitiva no només enforteix la memòria en persones adultes i grans, sinó que també pot ajudar a afavorir el desenvolupament de capacitats intel·lectuals en nens i joves.

Per mitjà de l' Estimulació Cognitiva es busca estimular, entrenar i enfortir les diferents capacitats cognitives de les persones, com l'atenció, percepció, memòria, llenguatge i funcions executives. Són precisament aquestes capacitats les que es poden veure afectades en la demència i altres trastorns que cursen amb pèrdua de memòria. En realitzar activitats que impliquen les diferents capacitats cognitives, fem que el nostre cervell reforci les seves connexions, dificultant el seu deteriorament. No obstant això, l'estimulació cognitiva no es tracta de realitzar activitats de manera atzarosa, sinó que requereix unes tècniques i una organització precises i dissenyades específicament per a les necessitats del pacient. ACogniFitapostem per la personalització de les activitats per treure el rendiment més gran al teu entrenament cerebral i fer més eficient la prevenció de problemes cognitius.

A més, altres factors com una bona rutina de son i llegir freqüentment afavoreixen el bon estat de la nostra memòria. Per descomptat, abandonar qualsevol mal hàbit relacionat amb la beguda, el tabac o altres drogues serà beneficiós tant per a la nostra memòria com per a la nostra salut general.

Quan demanar ajuda? Detectar i avaluar els problemes de memòria

És bastant habitual que les persones amb problemes de memòria no siguin conscients dels seus propis problemes, de manera que acostumen a ser detectats inicialment pels seus familiars.

D'altra banda, les persones ansioses i deprimides acostumen a focalitzar-se més en els seus errors, de manera que solen sobreestimar els seus oblits, arribant a pensar que tenen un problema de memòria sense ser necessàriament el cas. Sempre que no sigui habitual, si oblidem el nom d'algun objecte o persona amb la qual no tenim molt tracte, si oblidem a què havíem anat a una habitació, oblidem on havíem deixat les claus o se'ns oblida portar-nos el menjar a la feina, no cal preocupar-se'n.

No obstant això, si la persona té problemes per dur a terme les activitats del dia a dia, o si es mostra confusa i desorientada, és hora d'anar al metge. Pot ser de molt interès portar apuntada alguna informació, com des de quan ocorren els oblits, si han anat a pitjor, de quina classe de coses oblida i com afecta tot això tant a la llar i a la vida social i laboral. És el metge qui ha de realitzar un diagnòstic precís i decidir si la persona té o no problemes de memòria. En cas de dubte, sempre és millor acudir a un especialista.

El primer que hem de saber és que tenir oblits no vol dir que tinguem problemes de memòria, i molt menys que tinguem la malaltia d'Alzheimer. Tots tenim oblits i és una cosa normal (oblit benigne). El nostre cervell necessita oblidar per incloure adequadament nova informació.

Com tractar o pal·liar la pèrdua de memòria?

El tractament de la demència s'ha de realitzar des d'una perspectiva mutidisciplinar. Depenent del tipus de demència, de la fase en què es trobi i de les característiques concretes del pacient, pot ser necessària la intervenció del neuròleg, psiquiatre, metge de família, internista, geriatra, infermer, psicòleg, neuropsicòleg, logopeda, terapeuta ocupacional i fisioterapeuta.

En el cas de l'Alzheimer, el professional que ens tracti, dissenyarà el diagnòstic i tractament adequats. A més convé acompanyar això de exercicis d'estimulació cognitiva per a persones en estadis inicials d'Alzheimer. Per a les fases més avançades, s'acostuma a emprar altres tractaments. Encara que l'Alzheimer actualment no té cura, aquests fàrmacs busquen mantenir les capacitats deteriorades tot i l'avanç de la malaltia i alguns problemes conductuals derivats.

A més, mantenir les activitats de prevenció, poden ajudar a disminuir la velocitat d'avanç de la demència, un cop diagnosticada. Si combinem el tractament farmacològic amb una dieta adequada, exercici físic, socialització i estimulació cognitiva apropiada, reduirem les implicacions de la demència en el dia a dia de la persona que la pateix.

Com actuar si un familiar té pèrdua de memòria?

Si es detecten problemes de memòria no diagnosticats en una persona coneguda, el primer pas és animar-la a consultar a un especialista. No és estrany que es mostrin reticents a rebre ajuda, ja que molts pacients no són conscients dels seus problemes. Per aquest motiu, s'ha d'abordar el tema ambpaciència i cura.

Un cop el professional pertinent ha realitzat un diagnòstic, cal seguir les seves indicacions. Si es tracta d'una fase lleu, hem de facilitar que la persona mantingui les seves rutines a casa i en l'àmbit social. Com un dels problemes principals de la Malaltia d'Alzheimer és la desorientació temporal, és convenient situar rellotges i calendaris a la vista. Tot i que l'aprenentatge s'entorpeix a causa de la malaltia, és molt recomanable acostumar-lo a utilitzar una agenda perquè no redueixi les seves activitats. Les persones properes hem d'ajudar a fer que segueixi les recomanacions del metge, que es prengui les pastilles correctament i a realitzar les activitats relacionades amb el tractament. Ser diagnosticat de demència pot ser molt difícil i dur d'assumir per a un pacient. Per això, és importantdonar suport emocional des de la família per fer la situació menys dolorosa. Si es detecten símptomes de depressió, cal informar el metge o psicòleg com més aviat millor.

En conclusió:

• Un oblit no implica problemes de memòria.
• Cal conèixer els símptomes del Deteriorament Cognitiu Lleu i de les demències com l'Alzheimer per detectar-los com més aviat millor i acudir a un especialista. No obstant això, no tots els problemes de memòria estan relacionats amb aquests trastorns, però també requereixen atenció mèdica.
• Els efectes del Deteriorament Cognitiu Lleu i la demència es poden reduir mitjançant una bona alimentació, exercici físic, descans adequat, socialització i estimulació cognitiva.