CogniFit - Inhibició

Què és la Inhibició o el control inhibitori?

La inhibició o control inhibitori podria definir-se com la capacitat de l'ésser humà per inhibir o controlar les respostes impulsives (o automàtiques), i generar respostes intervingudes per l'atenció i el raonament. Aquesta habilitat cognitiva forma part de les Funcions Executives i contribueix a l'anticipació, planificació i a l'establiment de metes. La inhibició o control inhibitori posa fre al comportament i deté les reaccions automàtiques inadequades, canviant-les per una resposta més raonada i més adaptada a la situació.

El Dr. Russell Barkley va proposar un model d'autoregulació del comportament on el control inhibitori era la base per al bon funcionament de la resta de funcions executives del cervell. El control inhibitori és bàsic per a la flexibilitat mental, el control de la impulsivitat o de les interferències, la memòria de treball, i la regulació de l'afecte i de les emocions, etc. Un dèficit en la capacitat d'inhibició és el problema principal de trastorns com el TDAH. El dèficit d'inhibició es pot manifestar en tres nivells diferents:

• Nivell motor: hi ha un descontrol de la conducta motora, per tant es manifesta amb hiperactivitat. Per exemple, quan un nen està a classe i no pot evitar aixecar-se tota l'estona perquè està cansat d'estar assegut.
• Nivell atencional: es manifesta amb distractibilitat i dificultats de parar atenció. Per exemple, quan estem llegint un llibre i ens distraiem perquè sentim el timbre del veí o veiem l'ombra d'un colom passar per la finestra.
• Nivell conductual: es manifesta mitjançant actituds impulsives que no podem inhibir. Com per exemple, tocar el clàxon, quan el semàfor s'ha posat verd i veus que el conductor de davant no arrenca automàticament.

Les estructures frontals del cervell són les últimes que acaben de madurar durant el nostre desenvolupament, per això és comú veure com els nens més petits tenen dificultats per controlar la seva pròpia conducta i no manegen bé els imprevists. Els costa inhibir les activitats iniciades. A mesura que anem creixent la nostra capacitat inhibitòria va incrementant fins a desenvolupar-se completament.

La inhibició és una de les funcions cognitives que més utilitzem en el nostre dia a dia. És la forma que té el nostre cervell de corregir qualsevol tipus de conducta. Gràcies a la inhibició podem callar alguna cosa que pensem que és millor no dir, aconseguim mantenir-nos asseguts a la cadira atenent a classe, estudiant a casa o treballant a l'oficina malgrat les ganes que tinguem d'aixecar-nos. També aconseguim corregir la trajectòria que prenem amb el cotxe perquè un altre vehicle s'ha ficat en el nostre carril sense previ avís. Ens permet reaccionar davant situacions imprevistes o de risc i adaptar-nos a ella. D'aquesta manera, una bona inhibició pot afavorir millors comportaments i notes en àmbits acadèmics, l'eficiència en el treball, la seguretat vial i millors relacions personals.

Exemples d'Inhibició o control inhibitori

• De vegades, quan s'està estudiant poden sorgir conductes on hi ha un baix nivell inhibitori com per exemple, comprovar el telèfon mòbil, aixecar-nos per anar a la nevera o començar a mirar les "musaranyes". Un estudiant amb bon control inhibitori podrà controlar aquestes conductes, centrant-se en la seva activitat principal, facilitant l'obtenció de millors resultats acadèmics.
• En molts treballs d'oficina es planteja una situació semblant a l'anterior. És fàcil que realitzem de manera automàtica algunes activitats que ens distreuen del nostre objectiu laboral o que, simplement, comencem a pensar en les nostres preocupacions personals. Si el treballador té un bon control inhibitori, es mostrarà més eficient en el treball.
• No és estrany que sorgeixin imprevists a la carretera. Pot ser que vagis a prendre la sortida en una rotonda i hagis de frenar perquè un cotxe ha ocupat el teu carril des de l'interior de la rotonda per prendre la teva mateixa sortida. El que siguis capaç de detenir o inhibir l'acció que tenies planejada per un imprevist, donant-te la capacitat d'actuar en conseqüència és gràcies a la inhibició.
• Algunes persones tenen la tendència de “rumiar” certes idees negatives o preocupacions. També és funció del control inhibitori tallar aquest fil de pensament desagradable i centrar-se en una altra activitat que pugui resultar de més profit.
• Quan tens una picada de mosquit, la tendència natural és gratar-se. Les persones amb un bon control inhibitori seran capaces de no fregar-se cap vegada la picada, per molt que els molesti. Un mal control inhibitori pot fer que aquesta picada acabi en una ferida
• Si estàs en un dinar familiar i el teu cunyat (que no tothom sap que no et cau molt bé) no fa més que comentaris irritants, potser el teu impuls sigui el de contestar-li i dir-li coses desagradables. No obstant això, si tens un bon control inhibitori, seràs capaç de no dir-li res i mantenir un comportament cordial. Si no ets capaç d'inhibir correctament els teus impulsos, potser, acabis arruïnant el dinar familiar.
• Les persones amb un mal control inhibitori, tendeixen a interrompre les converses, dificultant molt mantenir una comunicació fluida. És comú que davant una pregunta o problema donin respostes impulsives i s'equivoquin repetidament.

Desinhibició i altres trastorns associats a problemes d'inhibició o control inhibitori

En la infància es pot donar el que es coneix com la Inhibició Conductual (IC), que és un tret del temperament de l'infant que té com a conseqüència una excessiva inhibició. Es caracteritza per tenir problemes a l'hora d'explorar els objectes o persones noves, i per sentir una ansietat intensa davant el desconegut. Això acostuma a derivar en el retraïment i en l'evitació social. Resulta semblant a la timidesa, amb la diferència que també sorgeix en situacions no socials.

És molt habitual que les persones amb dany cerebral en el lòbul prefrontal per ictus, traumatismes cranioencefàlics o tumors tinguin desinhibició (Síndromes frontals). De vegades això es tradueix en una simple i incessant verborrea o en la tendència a toquejar tots els objectes que tenen a l'abast de la seva mà (ja que no poden inhibir les paraules que estan pensant o la temptació d'explorar manualment els objectes). No obstant això, de vegades la desinhibició pot donar-se en conductes més problemàtiques, desembocant en agressivitat, paraules malsonants, o conductes sexuals inadequades.

També hi ha casos de persones amb dany cerebral que, per contra, la seva parla es veu inhibida i no acostumen a parlar (encara que, quan parlen, ho fan de manera comprensible i fluida).

Un dèficit en la capacitat d'inhibició és el problema principal de trastorns com el Trastorn de Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). En el TDAH es poden donar tant una desinhibició conductual (resultant un nen impulsiu, sent fàcil que agredeixi si alguna cosa no li agrada, que s'aixequi de la cadira si s'avorreix…), com desinhibició cognitiva (sent incapaç d'inhibir distractors, perdent l'atenció i sent, en conseqüència, molt distret). A més, la falta d'inhibició pot aparèixer al costat d'altres alteracions en trastorns com el Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC). En el cas del TOC, succeeix que les persones que el pateixen són incapaces d'inhibir o detenir el pensament màgic catastrofista que els genera ansietat, centrant tota la seva atenció en el que els preocupa.

És important remarcar l'efecte de l'alcohol i altres drogues sobre la inhibició. En general, una intoxicació aguda d'alcohol produeix alteracions del control inhibitori (de fet, és un dels motius pels quals prohibeixen conduir amb certa quantitat d'alcohol a la sang). A més, l'alcoholisme pot afectar de manera permanent a la inhibició. Estudis recents indiquen que el patró d'ingesta d'alcohol tipus Binge Drinking (prendre molt alcohol durant períodes curts de temps, combinat amb períodes d'abstinència) pot acabar produint un perjudici en la inhibició semblant al de l'alcoholisme.

Com mesurar i avaluar la Inhibició o control inhibitori?

El control inhibitori és la base de molts dels comportaments del nostre dia a dia. Desenvolupar-nos correctament en un entorn amb imprevists o amb distractors depèn directament de la qualitat de la nostra inhibició. Així, avaluar el nostre control inhibitori pot ser de gran ajuda en diferents àmbits de la vida: en àmbits escolars (saber quin nen tendirà a distreure's o a tolerar pitjor la frustració), en àmbits mèdics (saber si un pacient amb tendències suïcides té poc control inhibitori, ens pot ajudar en l'elaboració del seu tractament) o en àmbits professionals (els policies, militars i altres professionals que manegin armes o eines perilloses han de tenir un gran control inhibitori per evitar accidents).

El equipo de CogniFit se ha basado en los clásicos Test de Variables Of Attention (TOVA) y Test de Stroop (Stroop, 1935) para evaluar la capacidad de inhibición. Con estas pruebas de control inhibitorio, además de evaluar inhibición, también se mide tiempo de respuesta, velocidad de procesamiento, flexibilidad cognitiva, coordinación ojo-mano y recontextualización.

• Test de Processament REST-INH: En aquesta tasca, aniran apareixent a la pantalla dos blocs amb números i formes diferents. Inicialment caldrà atendre a la grandària de la forma i indicar el més alt. Després, caldrà atendre al bloc que contingui la numeració més alta.
• Test d'Equivalències INH-REST: En aquesta tasca, aniran apareixent noms de colors a la pantalla. Cal donar resposta al més ràpid possible quan el nom del color coincideixi amb el color en què està escrita la paraula. Si no coincideixen, no caldrà donar cap resposta.
• Test de Desatenció FOCU-SHIF: A la pantalla apareixerà un llum a cada cantonada. Hauràs de clicar els llums grocs tan ràpidament com sigui possible. En canvi, si els llums passen a ser vermells, hauràs d'aturar-te i no clicar-los.

Com millorar la inhibició?

La inhibició pot ser apresa, entrenada i millorada, igual que les altres habilitats cognitives. A CogniFit oferim la possibilitat de fer-ho de manera professional.

L'estimulació de la inhibició es basa en la plasticitat cerebral CogniFit ofereix una bateria d'exercicis dissenyats per als dèficits en la inhibició i altres funcions cognitives. El cervell i les seves connexions neuronals s'enforteixen conforme es fa ús de les funcions que depenen d'aquests. Per tant, si entrenem sovint la inhibició, les connexions cerebrals de les estructures implicades en la inhibició s'enfortiran. Així, quan necessitem inhibir alguna conducta o cognició, les connexions seran més ràpides i eficients, millorant la nostra capacitat d'inhibició.

L'equip de CogniFit està format per un complet equip de professionals especialitzats en l'estudi de la plasticitat sinàptica i els processos de neurogènesi. Això ha permès la creació d'un programa d'estimulació cognitiva personalitzat per a les necessitats de cada usuari. Aquest programa comença amb una avaluació de la inhibició i altres funcions cognitives fonamentals. D'acord amb els resultats de l'avaluació, el programa d'estimulació cognitiva de CogniFit ofereix de forma automatitzada un entrenament cognitiu personalitzat per enfortir la inhibició i altres funcions cognitives que es considerin necessàries segons l'avaluació.

La constància i un entrenament adequat són imprescindibles per a millorar la inhibició. CogniFit disposa d'eines d'avaluació i d'estimulació per a optimitzar aquesta funció cognitiva. Per a una correcta estimulació són necessaris 15 minuts al dia, dos o tres dies a la setmana.

Aquest programa és accessible via online. Conté una gran varietat d'activitats interactives, en forma de divertits jocs mentals, que poden realitzar-se mitjançant ordinador. En finalitzar cada sessió, CogniFit mostrarà un gràfic detallat amb l'avenç de l'estat cognitiu.