CogniFit - Pot el mecanisme de detecció d'errors beneficiar-se de l'entrenament de la memòria de treball? Una comparació entre dislèxics i controls: un estudi de ERP

Nom original: Can the error detection mechanism benefit from training the working memory? A comparison between dyslexics and controls—an ERP study.

Autors: Tzipi Horowitz-Kraus1, Zvia Breznitz.

• 1. The Edmond J. Safra Brain Research Center for the Study of Learning Disablilities, Faculty of Education, University of Haifa, Israel.

Revista: PloS ONE (2009), vol. 4 (9): 1-10.

Cita aquest article (format APA):

• Horowitz-Kraus, T. & Breznitz, Z. (2009). Can the error detection mechanism benefit from training the working memory? A comparison between dyslexics and controls--an ERP study. PloS ONE, 4, 1-10.

Conclusió de l'estudi

L'entrenament cognitiu personalitzat de CogniFit ha aconseguit millorar la funció cognitiva dels estudiants universitaris amb dislèxia a través d'una intervenció de 24 sessions de 10-15 minuts amb aquest programa . Span de dígits de 9.84±3.15 a 10.79±3.03 (p<.01); Memòria de treball de -.58±.61 a -.42±.69 (p<.01).

Resum de l'estudi

Donada l'existent relació entre la memòria de treball i la detecció d'errors, es va voler comprovar lacapacitat de canvi que té la memòria de treball en adults amb dislèxia com a conseqüència de l'entrenament, i l'impacte de l'entrenament en la detecció d'errors.

Per això, 27 estudiants universitaris amb dislèxia i 32 controls van participar en l'estudi. Es va mesurar la conducta i els potencials evocats (ERP, de l'anglès Event-Related Potental) abans, just després i 6 mesos després de l'entrenament. L'entrenament va consistir en 24 sessions del programa d' Entrenament Cognitiu Personalitzat de CogniFit, centrant-se en les habilitats relacionades amb la Memòria de treball.

Després de les avaluacions es va observar que, tot i que tots dos grups van millorar amb l'entrenament de CogniFit , l'augment va ser significativament més gran en el grup de lectors amb dislèxia (el span de dígits va augmentar de 9.84 ± 3.15 a 10.79 ± 3.03). Aquest entrenament també va augmentar en un 14.73% el nombre de paraules llegides correctament per minut. Un augment en la capacitat de la Memòria de treball i en l'amplitud del component ERN (de l'anglès Error-Related Negativity, una ona negativa que apareix després de cometre un error) van demostrar que l'entrenament també va produir modificacions en la seva activitat cerebral.

De tot això s'extreu que augmentant la capacitat de la memòria de treball amb l'entrenament personalitzat de CogniFités possible retenir unitats més grans d'informació en el sistema, permetent una detecció d'errors més eficient.

Context

La dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge que afecta la capacitat d'adquisició de la lectura. Les persones que pateixen aquest trastorn, tenen dificultats a l'hora de detectar errors quan llegeixen material escrit i, a més, tendeixen a cometre errors, sovint, durant la lectura.Els adults amb dislèxia que han compensat les seves dificultats, segueixen presentant una gran quantitat d'errors en la lectura, en la fluïdesa i una menor memòria de treball que les persones sense aquest trastorn. Això pot tenir conseqüències en àmbits acadèmics, laborals i personals de la persona, dificultant el seu dia a dia. Entre un 10 i 15% de la població mundial pateix dislèxia.

• Potencials evocats: Aquests errors durant la lectura estan regulats per un mecanisme de detecció d'errors, que podem identificar mitjançant els components dels potencials evocats (ERP) que apareixen als 0-160 mil·lisegons després de donar una resposta errònia o correcta: el component negatiu ERN ( relacionat amb els errors) i el component negatiu CRN (oposat a l'anterior), respectivament.
• Capacitats cognitives: Les persones amb dislèxia tenen una memòria de treball significativament menor respecte als controls. La memòria de treball és un sub-component del sistema de processament d'informació, però que compta amb una capacitat limitada. La plasticitat cerebral es manté durant l'adultesa i pot ser afavorida a través de l'entrenament. Per tant, a través de l'entrenament cognitiu és possible estimular la plasticitat cerebral per augmentar la capacitat de la memòria de treball. CogniFit és una eina d'entrenament cognitiu amb una sòlidavalidació científica que permet aplicar aquest entrenament.

La hipòteside la qual parteix aquest estudi és que aquest entrenament cognitiu de CogniFit hauria d'augmentar tant la memòria de treball com l'amplitud del component ERN en els participants dislèxics.

Metodologia

Participants

En aquest estudi van participar 61 estudiants universitaris (27 d'ells tenien dislèxia i 34 eren controls).Es van equiparar els grups per edat. A més, es va comprovar que tinguessin unes puntuacions en intel·ligència no verbal semblants (mesura mitjançant el Test de les Matrius Progressives de Raven). Tots ells eren de classe mitjana, parlaven hebreu com a llengua nativa, destres, amb vista sana o corregida i sense problemes d'audició. Tampoc havien patit cap trastorn neurològic o emocional, o dèficit d'atenció (mesurat a través del Test D2). Van ser voluntaris, remunerats econòmicament i van signar el consentiment informat. Aquells amb dislèxia van ser diagnosticats durant la seva infància i contactats pel servei de suport als estudiants de la Universitat de Haifa. Els controls van contactar a través d'un avís penjat al tauler d'anuncis del campus de la universitat.

Avaluació i disseny

Es van avaluar les següents variables:

• Capacitat de descodificació (per mitjà del Test d'un minut de paraules i pseudoparaules).
• Fluïdesa verbal (Test de lectura en veu alta).
• Comprensió lectora (Test de lectura en silenci amb 15 preguntes tancades).
• Capacitat de memòria a curt termini (amb el Subtest “Span de dígits” del WAIS-III).
• Memòria de treball verbal (Test dels oposats).
• Memòria visual a curt termini (recordar dígits en ordre directe i invers presentats a la pantalla).
• Memòria auditiva a curt termini (recordar dígits en ordre directe i invers presentats per mitjà dels cascs).
• Memòria a curt termini en modalitat creuada (es presentaven els dígits tant a la pantalla com en els cascos).

Aquestes avaluacions es van realitzar en tres ocasions:

• Prèvies a l'entrenament.
• Just després de l'entrenament
• Sis mesos després de l'entrenament.

Anàlisis estadístiques

Es van aplicar diferents anàlisis estadístiques per tractar els resultats:

• Proves T per confirmar que no hi hagués diferències significatives entre els dos grups.
• Un ANOVA de mesures repetides (2x3) per a cada mesura experimental
• Un MANOVA de mesures repetides (2x2x3) per a les mesures electrofisiològiques.

Resultats i conclusions

Les dades obtingudes de les anàlisis estadístiques indicaven que ambdós grups van millorar la memòria de treball i la lectura amb l'entrenament de CogniFit,encara que la millora va ser més gran en les persones amb dislèxia.També es va donar una millora en la capacitat lectora i en la detecció d'errors després de l'entrenament de la memòria de treball amb CogniFit.

De tota aquesta informació s'extreu que, d'una banda, els adults amb dislèxia també poden millorar la seva capacitat lectora tot i comptar amb una menor plasticitat cerebral que els nens. D'altra banda, les dades indiquen que existeix una relació entre el component ERN (detecció d'errors) i la memòria de treball. A més, aquestes dades confirmen que l'entrenament cognitiu produeix canvis cerebrals. Finalment, també es va comprovar que l' entrenament cognitiu personalitzat de CogniFit pot millorar la memòria de treball de les persones amb dislèxia, el que pot produir un benefici en la seva capacitat lectora i per tant, en diverses àrees de la vida d'aquestes persones.